S'equivoca qui deixa lliure de culpa Felip de Borbó dels resultats del tallafoc construït amb la declaració de l'últim 15 de març. Es va considerar que l'exclusió de l'emèrit de l'ús dels recursos públics de la Casa Reial (uns recursos que no van ser retornats a l'erari públic, sinó que van ser redistribuïts per a altres finalitats d'aquesta mateixa Casa), i malgrat la renúncia del Rei respecte als béns de la futura herència del seu pare integrats en la Fundació Lucum (de la qual era segon beneficiari l'actual cap de l'Estat), salvaven del foc l'actual monarca.
Però el temps va passar, el malson de la Covid-19 va afluixar una mica i el problema seguia, amb noves revelacions de fets de l'emèrit incompatibles amb l'ètica pública. La renúncia a una herència futura no deixa de ser un brindis al sol, absolutament ineficaç en termes jurídics. Els fets eren coneguts pel Rei i pel president del Govern de l'Estat des de març del 2019, sense que en fos informada l'opinió pública. Va caldre esperar al pitjor de la pandèmia per fer-ho. D'altra banda, des del 15 de març han passat ja quatre mesos i mig i continua faltant una declaració valenta i definitiva. Malgrat l'evidència que, almenys, va existir frau fiscal en la conducta del seu pare, va faltar un requeriment públic per fer comptes amb la Hisenda Pública i transferir-li els diners que pertanyen a la ciutadania i que tanta falta feien per enfrontar-nos a la passada crisi sanitària.
La renúncia a una herència futura no deixa de ser un brindis al sol, absolutament ineficaç en termes jurídics
Falta també un acord entre la Casa Reial i el Govern de l'Estat per retirar a Joan Carles de Borbó el títol de rei (no rei emèrit, com a vegades confon molta gent), que té atribuït per decret per a la resta de la seva vida, però del qual pot ser privat per causes tan justificades com les existents.
Mentrestant, la Casa Reial desenvolupa una campanya d'imatge que separa més la divisòria entre la Corona i la ciutadania. En les seves recents visites a Poblet i Santiago de Compostel·la es va projectar la imatge d'un rei tancat en el hieratisme institucional, blindat per la policia i rebut només per poques desenes de seguidors, que constituïen, tant a Catalunya com a Galícia, personatges de fantasia i presència exòtica en el context de cadascuna de les societats catalana i gallega. Els dispositius de seguretat van restringir en les dues (costoses) visites la mobilitat ciutadana i van discriminar l'acostament de les diferents persones en funció de les banderes que portaven: barra lliure per a l'espanyola i prohibició per a les estelades i estreleiras. Sembla que, en tots dos casos, seguint instruccions de la Casa Reial.
Ningú podrà negar, arribat el moment, que el cap de l'Estat va poder actuar d'una altra manera. I que no va saber, no va voler o no va poder fer-ho.