Aquestes últimes setmanes el món occidental pateix una síndrome febril especial. El sentiment d'un empitjorament de la conjuntura econòmica global se suma al temor d'un abandonament del Regne Unit de la Unió Europea i, al mateix temps, s'estan produint casos de terrorisme a Orlando (Florida) i a París que horroritzen les opinions públiques. La coincidència d'aquests tres factors d'intimidació i pessimisme són casuals? No. És la conseqüència de la progressiva adaptació de l'estratègia de l'Estat Islàmic (EI) al vell esquema d'acció d'Al-Qaida a mesura que ha iniciat el seu replegament.

En retrocés al seu bastió iraquià i sirià, l'Estat Islàmic ha modificat la seva estratègia, fins ara orientada cap a l'expansió geogràfica del Califat, provant d'ara endavant d'aconseguir el seu desenvolupament a través del desplegament d'un terrorisme de franquícia, segons el model dissenyat al seu dia per Ossama Bin Laden.

El propòsit és dur a terme atemptats en els quals l'última baula requereixi pocs mitjans

Atès l'assetjament que les tropes enemigues exerceixen sobre els seus quarters generals a Syrta o Raqqa, quedant exempta, de moment, la seva capital Mossul, l'Estat Islàmic ha decidit colpejar lluny de les seves bases a través d'atacs sofisticats, implicant una logística complexa i una xarxa de comunicacions internacional. El propòsit és dur a terme atemptats en què l'última baula requereixi pocs mitjans, com s'ha vist a Orlando.

Aquest canvi de logística d'atac i fustigació cap a Occident exigeix, al seu torn, un canvi d'objectius. Si fins ara eren polítics i territorials o geoestratègics, d'ara endavant han de diversificar-se a fi de debilitar progressivament l'enemic.

Doncs bé, en aquesta línia, Daeix està progressivament apropant-se a la línia de Bin Laden d'atacar les economies occidentals a fi de provocar el seu declivi i provocar un malestar social generalitzat. Per això, és important triar les circumstàncies a l'hora d'atacar.

Fa uns anys, el gran especialista mundial Rohan Gunaratha, de l'Institute of Defense and Strategic Studies de Singapur, m'explicava com la conjuntura i el moment econòmic eren acuradament estudiats per Bin Laden de cara a dissenyar les seves operacions i aconseguir la màxima eficàcia de les operacions terroristes. L'11 de setembre va ser un bon exemple d'això.

Doncs bé, a mesura que avui Daeix retrocedeix territorialment i militar s'apropa més a aquest esquema. Només s'ha d'observar el que està passant per comprendre-ho.

L'economia global dóna senyals de refredament

La Reserva Federal, el Banc del Canadà o el ministre d'Economia espanyol en funcions, Luis de Guindos, acaben de dir que l'economia global dóna senyals de refredament. El moment és, per tant, adequat. A partir d'aquí, on atacar? En primer lloc, als EUA, on l'economia es troba més forta però aborda un complex procés electoral que enfronta Hillary Clinton amb Donald Trump. L'agressivitat entre ambdós candidats augmentarà per aquesta qüestió.

En segon lloc, a França, que en aquests moments sembla acumular tota mena de conflictes, polítics, socials i, de vegades, fins i tot esportius. Atacant París, atemptant contra els seus policies als seus propis domicilis, eleves el seu estrès al màxim.

Una França trasbalsada provoca un sentiment de crisi general a Europa, on la qüestió dels refugiats està donant lloc a xocs entre diferents països de la Unió que es mouen en economies amb un nivell de creixement molt mediocre. Aquest escenari tan desagradable pot afavorir el Brexit, empenyent els britànics a dir adéu als seus veïns. Així, costava pensar en un atemptat a Anglaterra.

L'assassinat dijous de la diputada laborista, Jo Cox, en mans de l'extremista Tommy Mair, que cridava “Britain first” segons la BBC, demostra com el Regne Unit, amb el seu pla Brexit en discussió, entrava a l'Europa universal de la desestabilització, igual com Ontario i París. Encara que, en aquest cas, el gran mal causat ha anat afortunadament acompanyat d'un efecte bumerang inesperat.