El viscut durant els últims anys em deixa molt clar que no pots tenir una opinió sobre qualsevol cosa sense bussejar una mica i aconseguir la informació sobre això. I tot i això, és necessari continuar tenint un marge de prudència perquè pot ser que les coses no siguin el que semblen.

Escriure això per a un públic majoritàriament català no és complicat perquè tots han viscut, sobretot els sobiranistes, i més encara els independentistes, el que ha estat la manipulació dels mitjans de comunicació de masses en l'assumpte del referèndum i tot el que ha comportat. Ha estat un aprenentatge col·lectiu que ha mostrat l'evidència: els mitjans es deuen, en la majoria dels casos, als qui els financen. I per això són responsables del que publiquen, i sobretot, del que no expliquen.

Els silencis són la manera de córrer una espessíssima cortina amb què s'estalvien haver de redactar versions. N'hi ha prou amb explicar només una part de la realitat perquè les altres no existeixin i d'aquesta manera, no hi haurà possibilitats de plantejar-se que potser les coses siguin d'una altra manera.

Però és evident que això no només passa amb el procés. Ha passat amb tot el conflicte al País Basc i passa amb infinitat d'assumptes dels quals segurament ni tan sols ens fem una idea de la seva existència.

Tots hem llegit multitud d'informació sobre l'obligatorietat de les "vacunes". Els metges que deixarien de treballar per negar-se a injectar-se el nou tractament. Hem vist manifestacions multitudinàries, sense anar més lluny a França, protestant per les normes que Macron està intentant implantar per contenir la pandèmia. És complicat entendre-ho des d'un lloc on només apareix un tipus d'informació: la que ens explica que la vacuna és la clau per acabar amb la pandèmia, la que assenyala als que no es vacunen i els culpabilitza d'infeccions i brots. Hem arribat a veure notícies que semblaven alegrar-se que una persona morta per coronavirus hagués decidit no vacunar-se. I el més trist de tot és que la gent s'ho empassa i passa a reproduir idees perquè senzillament "ho ha vist a la tele" o ho ha llegit "en un diari".

És sorprenent com l'esquerra, que sempre ha estat crítica amb els mecanismes del capitalisme, hagi passat a confiar plenament en la indústria farmacèutica. Oblidant tot el que ha suposat la privatització sanitària, i la intervenció del que és públic al que és privat. I aquí hi ha tingut molt a veure la indústria de les grans farmacèutiques. Però de sobte, tret de veus com la d'Ángeles Maestro, poc més es llegeix amb criteri i coneixement de l'assumpte.

Ángeles és metgessa però també política. Escriu algun article en mitjans independents i sempre s'aprèn molt d'ella. Respecte a la pandèmia, ha estat una de les veus que ha denunciat la necessitat de plantejar debats públics on es posin sobre la taula els criteris de polítics, però també de científics, economistes, filòsofs... Comparteixo totalment el punt de vista de Maestro quan crida l'atenció sobre el fet que "amb l'escenari de la por ben instal·lada, s'imposa la vacuna com a única solució. La relació entre els governs de la UE i dels Estats Units amb les multinacionals farmacèutiques" és un altre dels assumptes que ningú no aborda i que hem de conèixer. Perquè no se'n parla i amaga qüestions que són, segons la meva opinió, fonamentals per poder prendre decisions amb certa capacitat de decisió. Sense informació veraç, no podem formar-nos un criteri vàlid. I en aquesta ocasió, tenir un criteri basat en l'anàlisi -i no en interessos de tercers- pot salvar-nos la vida.

És important que no passem per alt que a la Unió Europea de moment no s'ha produït cap vacuna en laboratoris públics. Serveixi com a exemple el nostre investigador del CSIC, el doctor Enjuanes, o el que ha succeït a la Universitat de Hèlsinki, on des de fa mesos tenen una vacuna que s'utilitza mitjançant esprai nasal (com la d'Enjuanes), que es pot conservar a temperatura ambient i que està lliure de patents. Necessiten 50 milions d'euros per poder passar a la Fase III, i com que no aconsegueix el finançament, la vacuna no es posa a circular. Els estats han decidit injectar milers de milions d'euros de diners públics a les companyies privades.

Companyies com GKS, Pfizer o AstraZeneca encapçalen llistats d'empreses sancionades per pràctiques delictives, segons recorda Maestro. Empreses que tenen més beneficis que la banca i que es troben a prop de la indústria armamentística, pel que fa a beneficis.

Els estats han decidit en aquesta pandèmia que apostar per les empreses privades era "millor" que apostar pels seus propis investigadors públics. D'entrada, l'agost de 2020, van invertir 2.000 milions d'euros de tots els europeus perquè les farmacèutiques poguessin disposar de liquiditat, quan no tenien proves de la validesa, ni de l'eficàcia, ni de la seguretat de les "vacunes".

En aquells contractes que van sortir a la llum per una filtració i que no hem conegut del tot, les empreses farmacèutiques es val espavilar per desproveir-se de qualsevol tipus de responsabilitat si alguna cosa sortia malament. Han estat eximides per complet de responsabilitat civil per les seqüeles que les "vacunes" puguin ocasionar. Si cal pagar per responsabilitat, també ho faran els estats. O sigui, nosaltres. Subratllo que ni tan sols els diputats del Parlament Europeu no van poder conèixer el contingut del contracte entre la UE i les farmacèutiques. Em sembla increïble.

Tenim raons per sospitar que potser aquí el més important no sigui la nostra salut sinó el benefici econòmic d'alguns actors? És interessant recordar que aquella grip A tan perillosa que ens van anunciar, per la qual Espanya va comprar milions de vacunes que finalment no es van utilitzar (però sí que es van pagar), va implicar algun fet rellevant. La mateixa Organització Mundial de la Salut va haver de reconèixer públicament que els membres del seu Comitè d'Experts havien estat subornats per les multinacionals farmacèutiques. Per això ràpidament alguns van assenyalar l'OMS de ser responsable d'haver generat una alarma mundial, que no estava realment justificada, amb l'interès de vendre vacunes.

En aquesta pandèmia hem tingut l'OMS fins i tot a la sopa. Primer va canviar els criteris per considerar "pandèmia" al que estava succeint. I és que, amb les dades a la mà, no es podia considerar com a tal. Després va dir que calia protegir-se amb màscares, per passar a dir que no, que no feia falta. Més tard, va tornar a recomanar-les i va reconèixer que anteriorment havia dit que no feia falta perquè, en realitat, hi havia un problema d'escassetat i la producció no donaria per a tothom.

L'OMS està finançada en el 90% dels seus recursos per grans fortunes privades i per la indústria farmacèutica.

Ángeles Maestro subratlla en les seves anàlisis fets com que la Fundació AstraZeneca a Espanya té a la seva nòmina com a assessors a directors d'hospitals i institucions públiques d'investigació. Els vincles són clars.

Però es pot (i s'ha d') anar més enllà. Qui juga al gran negoci de la indústria farmacèutica? El principal propietari de Pfizer és el fons d'inversions Black Rock.

Cal recordar com es va autoritzar la vacuna d'aquesta marca: en un temps rècord, pel procediment d'urgència, que permet que no necessiti ser "aprovat" i que passi directament a ser inoculada.

Els criteris a nivell europeu els marca l'Agència Europea del Medicament (EMA) i no ve malament saber que la seva nova directora va ser nomenada el juliol de 2020. Arribava directa de treballar per a l'Associació de la Indústria Farmacèutica Europea.

Serveixi aquesta imatge per explicar que no seria absurd pensar que aquí el que es prioritza és l'interès econòmic i que es juga amb diners dels contribuents, podria també pensar-se que amb la seva salut. I és que segons han afirmat diferents metges i personal sanitari, no s'està seguint, amb caràcter general i obligatori, el protocol de farmacovigilància establert quan s'administren les "vacunes". Et punxen, i a tot estirar et pregunten si tens alguna al·lèrgia. Et donen un paperet perquè firmis i de vegades ni tan sols això. Ningú no et pregunta per malalties prèvies, actuals, ni es demana informació sobre medicaments que puguis estar prenent. Tampoc no es pregunta a les dones en edat fèrtil si creuen que podrien estar embarassades -i això que la mateixa Pfizer avisa al seu prospecte que la vacuna està contraindicada en casos d'embaràs o lactància. El més mínim, una cosa que et pregunten quan et fas una radiografia, no t'ho pregunten en injectar-te la "vacuna" quan es tenen ja dades dels possibles efectes adversos que pot generar. Res.

Sap vostè que té dret a ser informat i a elegir partint d'això a l'hora de sotmetre's a un tractament mèdic? És un dret per a vostè i una obligació atendre les seves preguntes per part del sanitari. Però aquí ningú no ha volgut que aquests drets es posessin sobre la taula. I tampoc no sembla haver-se volgut informar a la població dels riscos reals que poden córrer grups concrets com les dones joves. Res. Tot ho coneixem "per casualitat", perquè algú ho ha explicat i a una amiga li ha passat...

Ens estan ocultant informació fonamental. S'està atacant i perseguint els professionals sanitaris, els científics, els informadors que publiquem qüestions com aquestes. Perquè volen que no ens fem preguntes, volen que ens sotmetem a una decisió sense plantejar-nos que pot ser perillós, i no només això: es fan campanyes per generar una pressió social contra les persones que, partint de la seva llibertat i al seu dret a prendre decisions sobre la seva pròpia salut i el seu propi cos, han decidit no "vacunar-se de moment". Just el contrari que el Consell d'Europa va recomanar fer, ja que va dir molt clarament que ningú no havia de ser ni obligat ni pressionat a sotmetre's a cap tipus de tractament mèdic (i al·ludia a les vacunes també).

I resulta que estan donant-se fets que haurien de ser coneguts. Haurien de donar-se dades, explicar-se i tractar la població amb respecte i considerant-los adults. Però s'ha decidit, almenys a Espanya, que només es dispensarà un tipus d'informació per sobre de les altres, que s'intentarà enterbolir qualsevol tipus de dubte i que és millor, en definitiva, no parlar.

Ho vam veure quan en el debat de La Clave Cultural, la que va ser ministra de sanitat abans de la pandèmia, es va aixecar de la cadira al costat del president del Col·legi de Metges de Madrid, enmig del debat, i va marxar. Va dir que "no volia ser còmplice" quan es va posar sobre la taula la informació oficial sobre persones mortes després d'haver-se'ls injectat la vacuna. La reacció va ser sorprenent: perquè s'espera, almenys, que si no està d'acord amb aquestes dades, expliqui per què. Que si considera que han de ser matisats, n'expliqui la raó. Però que marxi deixant amb la paraula a la boca metges que estaven preocupats per les dades, no genera tranquil·litat.

I aquesta setmana, de nou, una altra qüestió per fer-nos preguntes. El Senat francès ha tombat la proposta de llei que havien presentat els socialistes sobre la introducció de la "vacuna" de la COVID-19 entre les obligatòries. Dels 340 senadors, van votar 326: a favor de l'obligatorietat van votar 64 i en contra 262. Una notícia que a Espanya pràcticament no s'ha conegut.

El més sorprenent de tot això és que, hi ha qui sent conscients de la manipulació dels mitjans de masses, ha caigut de ple en aquesta ocasió. És una llàstima perquè de les batalles viscudes, de vegades sembla que no n'hem après res.