No podem parlar de res més. Tots els temes quotidians amb què es nodria l'agenda dels partits polítics per criticar-se mútuament la falta d'acció o una acció equivocada han passat a segon pla. Per una vegada, ens sembla que les guerres dels altres són una mica nostres, en un sentit molt més proper que el de doldre's per les tragèdies humanes. Ens adonem que, quan Josep Borrell diu que hem d'abaixar la calefacció a casa nostra, ens està recordant la interconnexió amb aquest lloc que demonitzem, però del qual importem bona part de l'energia necessària per no passar fred. I sigui Rússia o Algèria, la seva política i els drets humans que poguessin ser violentats en aquests territoris ens han importat molt poc durant molt temps.
No podem parlar de res més, si no volem semblar insensibles, però en el fons aquesta guerra és també nostra pels efectes col·laterals que patiran els d'aquí, gairebé sempre els més vulnerables, inclòs el pes que puguin suposar els qui hagin de venir des d'allà, vulnerables per partida doble. Des d'una perspectiva molt macro, és possible que d'aquí a 10 anys no es recordi res d'això, que alguns hagin aconseguit fer l'agost en l'oportunisme d'aprofitar la misèria dels altres per engrandir-se, que d'una manera o una altra la humanitat hagi sobreviscut a si mateixa i a la seva incapacitat per superar maneres atàviques de competir, a garrotades, o ara, projectil nuclear en mà.
No podem parlar de res més, si no volem semblar insensibles, però en el fons aquesta guerra és també nostra pels efectes col·laterals que patiran els d'aquí, gairebé sempre els més vulnerables
No podem parlar de res més, encara que en sapiguem molt poc. Ens hem convertit de sobte en experts en energia, en sabedors de geopolítica, en especialistes de sap Déu quins llocs de la Terra que fins ara eren només un nom al mapa. Sembla versemblant això que Putin no vulgui en realitat la conquesta del món, com ens venen des dels Estats Units i des de la mateixa Ucraïna, sinó mantenir en la pobresa aquest territori limítrof, en un altre temps part de la gran potència soviètica i que, apropant-se al món occidental, ha vist multiplicat per molt el seu potencial econòmic, i que pot significar, per als familiars russos que tots ells tenen a l'altre costat de la frontera, una font de coneixement que no és censurable com pot fer el seu president amb els mitjans de comunicació. Aquesta esperança que el conflicte sigui volgudament local, que no ho és per als ucraïnesos, però sí per al nostre benestar occidental, sens dubte permet comprendre l'alegria amb què les borses estan rebent un encariment dels costos energètics que era impensable, per mastodòntic, quan l'esquerra criticava a la dreta el que avui en semblaria el paradís dels 60 € per megawatt i hora. Aquesta alegria, aquest relaxament dels operadors de l'especulació, permet intuir els ullals preparats per quan tot passi, per quan deixem de fingir plorar i torni la quotidianitat i, amb ella, l'oblit de tanta gent abandonada a les cunetes del seu futur, tornin a casa o no.
No podem parlar de res més, perquè ens arrossega el soroll mediàtic organitzat entorn d'un sol lloc, oblidant que el món es debat entre conflictes des de molt abans i amb molta més contundència, de manera que tampoc no quadra en l'esquema que les instàncies jurisdiccionals internacionals estiguin amenaçant un sol actor de demandar-lo per crims contra la humanitat. Perquè sí, en aquesta estranya guerra moren persones, però res a veure amb tantes altres guerres del present i, per descomptat, amb guerres encara properes amb mortalitats de proporcions gegantines, amb milions de civils massacrats. De fet, és difícil entendre els números, si no és pensant que Putin vulgui evitar que propis i estranys el titllin d'això amb què se l'amenaça de categoritzar-lo, un criminal de guerra.
No podem parlar de res més, i així hem substituït els viròlegs pels geopolitòlegs, parlant ara d'una altra pandèmia que pateix, com aquella primera, d'un excés d'informació, condicionada i intencionada de manera que sigui molt més difícil el coneixement que una babèlica confusió. I en la babèlica confusió continuem, alegres després de cada tertúlia de bar en què encara puguem pagar-nos un cafè.