Hi ha hagut diversitat d'opinions respecte de la conveniència de la "fórmula Ayuso" per afrontar la pandèmia en un primer moment, quan pràcticament ningú no estava vacunat. De fet, els seus cadàvers van ser més nombrosos que els de la resta, almenys els atribuïbles directament al virus. Però passats gairebé dos anys, amb bona part de la població vacunada, amb moltes comunitats exigint el passaport per entrar en certs llocs freqüentats o amb risc de contagi, i un virus a la baixa en letalitat, la seva fórmula (que diu que no pensa canviar) potser ha començat a tenir sentit.
La fórmula consisteix a apel·lar a l'autocura responsable en lloc de la persecució sistemàtica de qualsevol incompliment, gran o petit, d'unes consignes que s'han revelat tan volubles com contradictòries. La fórmula consisteix en la consideració reflexiva de quan no és necessari anar al centre sanitari (quan no hi ha símptomes o hi ha símptomes lleus) i quan es pot acabar amb la quarantena dels contactes estrets. Pel que fa a això últim, a ella, com a Biden (no Trump, sinó Biden), li sembla més raonable reduir la durada per evitar el col·lapse de tots els sistemes per mor de l'absència de persones que exerceixen funcions més o menys essencials per a la comunitat. De fet, quan la Generalitat va prendre a Catalunya la decisió d'aïllar els contactes estrets d'un positiu durant 10 dies a casa sense que els antígens confirmessin que s'havia encomanat, va sorgir el dubte sobre els efectes col·laterals d'una mesura gairebé surrealista, tenint en compte la contagiositat de la variant òmicron.
No s'ha apel·lat mai al sentit comú de la gent. Hi ha hagut grans errors no reconeguts, opacitat per evitar reconèixer la mala gestió i manca d'humilitat científica en el reconeixement que el que ahir era dogma avui és ridícul
És més que evident el quadre resultant de la majoria de les mesures preses pels governants sobre una població, com la nostra, obedient fins a dir prou; no s'ha apel·lat en cap moment al sentit comú de la gent. Hi ha hagut grans errors no reconeguts, opacitat per evitar reconèixer la mala gestió, manca d'humilitat científica en el reconeixement que el que ahir era dogma avui és una ridiculesa i que les xifres, percentatges i fórmules que al seu moment pretenien assegurar l'èxit i la victòria, avui dia s'han convertit en mínims insuficients que ens obliguen a mantenir l'alerta.
Una alerta sobretot personal. Per pur egoisme, per afecte als nostres éssers estimats més vulnerables o per una abstracta solidaritat amb el proïsme. Una alerta que convindria que estigués exempta de supèrbia, almenys de la de creure que som immortals o agents decisius en relació amb el moment en què ens n'anem d'aquest barri. El virus muta per no matar, cosa que a més possibilita una altra reflexió: la d'aquest Estat al qual estem disposats a cedir-li gairebé tot el fruit del nostre treball perquè ens asseguri una bona vida, encara que això signifiqui que prengui mesures que escanyen l'economia, ens enfonsen en la malenconia i perpetuen la por, el millor ciment per encegar la llibertat.
Crec que ja n'hi ha prou. Ha arribat el moment, si no havia arribat ja, en què Ayuso comença a tenir raó. Valdria la pena reflexionar-hi ara que comencem any.