Qui ets? No ho sé, digues-m’ho tu. Soc el que tu perceps o soc el que jo crec que soc? Els meus companys experts en màrqueting i publicitat es queixen que les relacions públiques, la percepció i la imatge que donem als altres, tenen mala premsa. Són conceptes que tenim associats a engany, manipulació. Ens volen vendre la moto, parlen a mitges.

A les relacions públiques, el concepte persona i diàleg és bàsic. Cal donar protagonisme a les històries (storytelling), i ara, en comptes de proposar-nos un cotxe en un anunci, ens expliquen una història. Si volen que comprem xocolata o que adquirim un bitllet de loteria, també ho revesteixen amb narrativa. Tot ve embolcallat d’historietes. Fa uns anys en deien paràboles, i una de les històries més fascinants del món n'està farcida.

Abans que t’adoptin, que et triïn, cal haver captat l’atenció. I per captar l’atenció t’has de diferenciar

Pel fet de transmetre el que ets, poden passar moltes coses. Que els altres t’acceptin, acríticament, perquè els agrades. I l’emoció, el gust, no hi entén de teories. M’agrada, no m’agrada, hi connecto, no hi connecto. Amb aquest element volitiu no hi podem fer res. Hi ha identitats que, si se saben transmetre, són persuasives. Influeixen, arriben, connecten. I aquesta connexió pot ser natural i fàcil, perquè es dona, flueix, que diuen ara. O pot ser preparada. La comunicació ha de ser atractiva, però també ha de contenir misteri, un punt d’incògnita, algun element que et faci voler anar més enllà.

Cal el que els experts en marca personal en diuen "aconseguir que et mirin", que es fixin en tu, que et triïn. I que vulguin repetir. Wilcox, un autor que es preocupa de l’atenció, estableix cinc etapes en la influència: atenció, cerca d’informació, avaluació, experimentació i adopció. Abans que t’adoptin, que et triïn, cal haver captat l’atenció. I per captar l’atenció t’has de diferenciar. Vostè per què està llegint ElNacional.cat? Perquè li entra pels ulls, hi cerca informació, l’avalua, l’experimenta llegint-lo i —si li agrada— l’adopta i hi torna. Els especialistes es refereixen a la crisi d’identitat, a les identitats múltiples, a les identitats assassines, però es parla poc de les identitats benèfiques o les identitats generoses. Hi ha gent, organitzacions, marques i empreses, i també mitjans de comunicació, que pel sol fet d’existir són un regal. Identitats generatives, inspiradores. Es posa massa l'accent en les que són tòxiques i corrosives, i es destaca poc la lluminositat d’algunes identitats que ens mantenen àgils, vius, connectats.