El futbol, i l'esport en general, tenen aquestes coses: tot preparat per clavar un calbot a l'equip més incòmode de la Lliga espanyola, que no reprimeix les estelades al seu estadi i manté un plet sobre la seva presència a l'estadi amb la UEFA. I, finalment, al que s'ha provat de desestabilitzar institucionalment en diferents fronts judicials arriba al Santiago Bernabeu, posa el camp potes enlaire i, gairebé sense despentinar-se, ofereix una lliçó de futbol. 0-4 és un resultat que fa mal als jugadors, a l'entorn blanc i a l'afició. Però sobretot fa mal a la llotja, al poder, que hi anava convençuda d'una victòria. Excepcionalment hi era el president del Govern central, Mariano Rajoy, potser la primera vegada que acudeix a l'estadi des que és a la Moncloa. Al matí havia viatjat a Barcelona a desautoritzar els plans d'Artur Mas i del Parlament. Va parlar per televisió a la mitja part, amb el resultat de 0-2 i, confiat, va assenyalar que calia esperar la segona part. Tenia raó: 0-4.

El Barça, gairebé sense voler-ho, s'ha vist immers en una situació diabòlica amb el seu president i les seves dues principals estrelles, Messi i Neymar, als tribunals. Tot això va començar després que se cedís el Camp Nou per a una de les manifestacions de l'11 de setembre, la de l'any 2013. La de la Via Catalana. Devia ser casualitat, segurament, però la directiva blaugrana mai no ha cregut en la tesi de l'atzar. El resultat és dels que cou. I molt. Les xarxes socials eren durant el partit tota una exaltació a la inventiva. Una manera de fer més suportable la intervenció de les finances de la Generalitat a través de sengles controls: el del FLA i el de la mensualització del seu propi pressupost. Una notícia de difícil digestió, no només per a l'independentisme. També per al catalanisme. Potser per això, el millor era, com feia alguna portada, amagar-la als lectors.

Queda molta Lliga, ja que la d'ahir va ser la jornada dotze de les 38 que té el campionat, que no acabarà fins al maig. Però el Barça ha clavat un cop importantíssim al seu principal rival, del qual es distancia en sis punts (set amb el gol average) al qual situa en una crisi, de la dimensió de la qual en sentirem parlar, i molt, en els propers dies. I com que el futbol de vegades és com la política, més val gaudir-ne, del moment present. En aquest cas d'un equip que sembla no tenir límits i que amb travetes i tot juga a reinventar-se cada dia. I li surt bé.