Mig any després que comencés la pandèmia de la Covid, els nord-americans encara no s'han posat d’acord sobre quines són les millors maneres per protegir-se del virus de la Covid, però el que sí que han fet és replantejar-se la manera de viure, i ho fan d’una manera molt d’acord al seu gust.

D’una banda, les vacances i el temps lliure els porten als llocs que generalment agraden a una població amb pocs interessos per la vida urbana i molt desig de gaudir de la natura i els espais oberts. D’una altra, els seus llocs de residència i feina van canviant, cosa que pot representar un replantejament de la manera de viure, les actituds polítiques i la manera de guanyar-se la vida.

No és ja només que les vacances llargues i curtes hagin canviat, aquí com a l’altra banda de l'Atlàntic, amb viatges curts i llocs amb poques aglomeracions, és que també van canviant de ciutat de residència, no només per necessitat, sinó també per gust.

La necessitat és el canvi que estan fent les empreses, algunes tan grans com Boeing, que aprofita la crisi —del sector i la seva en particular— per eliminar línies de producció a l’estat de Washington i portar-les a Carolina del Sud. En el cas de Boeing, no pateix només perquè les companyies d’aviació no encarreguen avions, sinó també pels seus problemes amb l’avió 737, que fa mesos que han deixat de vendre per raons de seguretat.

Els accidents amb aparells 737 van obligar Boeing a suspendre la seva producció d’aquests aparells, però ara l’empresa segueix la mateixa línia que altres fabricants d'aeronàutica i va tancant les instal·lacions als estats costaners per anar-se'n cap al sud i centre del país: no només la mà d’obra és més barata, sinó que també els sindicats tenen molta menys força i, almenys durant uns quants anys, podran estalviar milions de dòlars.

Si tot això té una importància econòmica evident, perquè servirà per desenvolupar estats més endarrerits com Alabama, on les famílies guanyen poc més de la meitat que els residents de Washingon, les conseqüències polítiques poden ser també molt grans, tot i que caldrà esperar uns quants anys perquè siguin evidents.

És perquè, a mesura que un estat es va fent ric, els vots conservadors van baixant i el Partit Republicà té un risc de perdre el que fins ara havia estat un terreny segur, en el centre i sud del país. És un procés que s’ha repetit moltes vegades: l’estat de Vermont a Nova Anglaterra no només era famós per la gran quantitat de neu, sinó perquè els seus residents eren tan conservadors que van rebutjar els beneficis de la Seguretat Social quan va començar el programa fa ara 85 anys perquè consideraven una humiliació dependre de l’Estat.

Però des de 1935 fins ara hi ha hagut una gran emigració de Nova York a Vermont, tant de gent que hi va per fer vacances, com d’altra que s’hi jubila. La conseqüència ha estat que avui és un dels llocs més progressistes del país i allà hi viu el candidat presidencial Bernie Sanders, un home tan enamorat del comunisme que anava de vacances a Cuba i a la Unió Soviètica.

El mateix trasbals de població i de mentalitat és visible en altres llocs: així, Colorado era un estat més aviat conservador, fins que va arribar prou gent de Califòrnia que, malgrat “refugiar-se” dels programes progressistes, han seguit votant al Partit Demòcrata i han exportat així les idees polítiques del seu estat. Avui Colorado vota al Partit Demòcrata.

És possible que el mateix arribi a un dels estats que més pesa per als republicans, que és Texas. Ja la seva capital, Austin, vota demòcrata des de fa temps perquè la seva població és una còpia dels altres centres urbans com Washington o Nova York, però a mesura que van arribant a la resta dels estats gent de Califòrnia, els vots van anant més i més cap als demòcrates.

És possible que aquest efecte es pugui notar ja en les eleccions del mes que ve i que Texas sigui una decepció per als republicans, el que afegiria encara més problemes al seu partit. De tota manera, la situació és ara totalment anormal perquè el president Trump ha agafat també la Covid i ningú sap com evolucionarà una malaltia que és especialment perillosa per a la gent gran com ell, que ha passat ja dels 74 anys.

La Covid ha accelerat la tendència de fugir dels centres urbans, no només perquè les empreses cerquen llocs amb costos més baixos, sinó que també els treballadors volen anar a viure a on poden aconseguir amb molts menys diners el “somni americà”, que vol dir poder dormir en una casa molt gran al mig d’un terreny impagable a les grans ciutats.

Ningú sap quan arribarà la vacuna ni com serà d'efectiva per protegir de la Covid, però sembla que serà massa tard per aturar un procés que encaixa tan bé amb l’esperit antiurbà dels nord-americans.