La dada, millor de l'esperada, en la contractació de treballadors als EUA durant el mes de juliol, en arribar a 255.000 davant una previsió de 180.000, revela que la recuperació de l'ocupació torna a la primera economia del món. Un fet per si mateix positiu, que beneficia els mercats globals.
Ara bé, alhora planteja qüestions. Perquè aquestes xifres tan rialleres es produeixen a un temps en què el creixement es mostra molt feble, en avançar tan sols en 1,2% en el segon trimestre quan s'esperava un 2,5%.
L'ocupació no és el motor del creixement, però sí que és la font d'unes rendes més altes i d'una capacitat més gran de compra, el que pot empènyer cap a dalt a la inflació, obligant a la Reserva Federal (Fed) a pujar els tipus d'interès.
El mercat estima que hi ha un 26% de posibilitats que això passi en la reunió de setembre, proporció que creix fins al 47% quan es tracta de de la cita de desembre. I això obligaria a refer els càlculs de la inversió en borsa.
Hi haurà molt moviment amb aquesta qüestió fins que Janet Yellen digui alguna cosa el 26 d'agost en la tradicional trobada entre banquers centrals a Jackin Hole. Fins aleshores, hi haurà reaccions variables, que poden mantenir una certa volatilitat als mercats, encara que sense excessiva violència.
Avui Wall Street ha obert en positiu però sense eufòria i a Espanya, on l'IPC de juliol s'ha situat en menys 0,6 per cent –és a dir, dues dècimes per sobre de la xifra de juny–, l'Ibex ha pujat moderadament. En definitiva, els mercats han entès que la bona dada d'ocupació als Estats Units rebaixa el temor d'un deteriorament del decreixement però no aclareix totes les incerteses. A tall d'exemple es pot recordar que Deutsche Bank i Crèdit Suisse han hagut d'abandonar l'Eurostoxx.