La Xina fa un pas més com a superpotència tecnològica. El gegant asiàtic ha enviat amb èxit el primer mòdul de la seva nova estació espacial. El llançament s’ha fet des de l’illa de Hainan, al sud del país. S’espera que estigui operativa a partir de 2022. Fins llavors, caldran 10 noves missions per unir totes les parts de l’estructura.
Vídeo de 'i24NEWS English'
La nova estació espacial xinesa serà una gran innovació respecte a l’Estació Espacial Internacional (EEI), construïda el 1998 i de la qual no en forma part. L’EEI està integrada per Estats Units, Canadà, l’Agència Espacial Europea (en la qual participa Espanya) i Japó. Rússia n’és membre però planeja fabricar-ne una pròpia. Va ser Estats Units qui va vetar l’entrada de la Xina en el programa per manca de transparència. Des de llavors, Beijing ha desenvolupat un projecte independent. L’estació del gegant asiàtic pesarà només 66 tones, una setena part del pes de l’EEI i podrà ampliar-se amb mòduls suplementaris.
L’exploració de Mart
Però la nova cursa espacial es concentra en la conquesta d’un nou planeta, Mart. Aquest febrer, la Xina va completar amb èxit la missió del Tianwen-1: orbitar al voltant del planeta vermell. Altres països ja han aconseguit aquesta fita, com ara l’Índia, Emirats Àrabs, Rússia, Estats Units i la UE. Ara, el rover Zhurong, que en xinès significa “Déu del foc”, té la missió històrica d’aterrar a Mart les properes setmanes, on buscarà rastres de vida. El rover Perseverance de la NASA va aterrar-hi el 18 de febrer de 2021. Les dues naus no es trobaran, atès que estaran a kilòmetres de distància.
La Xina i Rússia, una amenaça pels Estats Units
El Tractat de l’Espai Exterior de 1967 estableix que tota activitat a l’espai ha de ser pacífica. Mentre Mart ja és un camp de batalla científic, l’òrbita terrestre també n’és potencialment un. L’Agència d’Intel·ligència de Defensa dels Estats Units ha advertit dels riscos que els programes espacials xinès i rus suposen per la seva seguretat nacional, particularment pel que fa a les armes d’energia dirigida com ara làsers.
Font: How Space Became the Next ‘Great Power’ Contest Between the U.S. and China, New York Times, 24 de gener de 2021. L’ús de satèl·lits s’ha multiplicat els últims anys. Un exemple n’és l’Enxaneta, el nanosatèl·lit català.
Per mantenir la preeminència americana a l’espai, el 2019 Donald Trump va crear la Força Espacial dels Estats Units dins de les Forces Armades. De fet, la major amenaça pels americans és la vulnerabilitat del seus satèl·lits. La seva destrucció o incapacitació, amb ciberatacs o armes convencionals, posaria en perill el seu arsenal de bombes, míssils i drons, entre moltes altres coses. Per fer-hi front, la NASA col·labora amb empreses privades del sector, com ara SpaceX d’Elon Musk i Blue Origin de Jeff Bezos.
Vídeo de @NASAPersevere
En la mitologia xinesa, Zhu Rong, com el grec Prometeu, ensenya a la humanitat a utilitzar el foc. Prometeu després seria castigat per Zeus, encadenat a una roca i condemnat a que una àguila li mengés el fetge a diari. En la tradició xinesa, Zhu Rong seria atacat pel Déu de l’aigua, Gong Gong, envejós de la seva popularitat. Gong Gong apagà la flama sagrada, sumint el món en l’obscuritat. Per evitar la tortura i obscuritat d’una nova Guerra Freda, esperem que la creixent competició entre les superpotències comporti també major cooperació. Que els marcians, si n’hi ha, no entendran aquests problemes de convivència.