Trump no va tan malament com pot semblar, encara que l'anomenada "resistència" civil augmenta i s'organitza. El soroll opositor, però, pot amagar senyals favorables al president entre els ciutadans. Tot índex sobre Trump té dues cares, positiva i negativa. La mitjana d'enquestes sobre la seva popularitat indica que el 42% hi està a favor i el 49,9% en contra. En canvi, les enquestes anònimes —cada vegada més freqüents— donen millors xifres a l'imprevisible president: el 54% dels entrevistats d'aquesta manera atorga una valoració positiva a Trump.

En una altra enquesta, quatre de cada deu nord-americans són favorables a l'impeachment (destitució parlamentària del president). Sembla una bona dada? No ho és. A aquest nivell de rebuig va arribar Nixon 16 mesos després d'esclatar l'escàndol Watergate, que va acabar efectivament amb el seu impeachment. Trump porta en el càrrec tot just dues setmanes.

L'ordre que restringeix l'accés de ciutadans de set països musulmans als EUA ha ocasionat manifestacions a tot el país i més de 50 recursos judicials (de fet, està suspesa provisionalment). Tanmateix, una enquesta d'Ipsos/Reuters feta entre el 30 i el 31 de gener passats revela que el 49% està d'acord amb aquella ordre i el 41%, no.

Les dones

En aquesta situació, Trump no se sent deslegitimat. No va amb el seu caràcter, òbviament. Però és que també disposa de "fets alternatius" a què acollir-se per justificar la seva política i la seva actitud.

La seva penúltima batussa torna a ser amb les dones. Un reportatge sobre un documental sobre Trump descobreix que té preferència per "les dones que es vesteixen com a dones", la qual cosa ha desencadenat l'enèsima trifulga:

El moviment anti-Trump, molt bona part del periodisme i l'oposició política s'encenen contínuament pel que el president fa i diu. Tom Nichols, professor de Harvard i del Naval War College, recorda al Washington Post que el pànic constant cada cop que Trump actua deteriora la credibilitat dels crítics i reforça la base trumpista, que es frega les mans en veient un president que, efectivament, executa al càrrec allò que prometé en campanya.

"El president ha acomiadat tots els ambaixadors! Emet ordres executives! Nomena companys polítics en posicions de confiança! Declara que la seva presa de possessió és un dia nacional especial! Esclar. És el que els presidents fan en les seves primeres setmanes en el càrrec. Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama també ho van fer", diu Nichols amb un punt de sornegueria.

La sobreacció es permanent. Tothom es va exclamar quan el congressista per Georgia John Lewis (mític company de Martin Luther King en mil batalles) va anunciar que no aniria a la presa de posessió de Trump, però ningú no va recordar que tampoc assistí a la de George W. Bush el 2001.

Marxes

Certament, la barra de Trump també afavoreix la "resistència", un moviment civil de protestes més o menys descoordinades que promet inundar els carrers de les principals ciutats del país durant els propers mesos.

Després de la multitudinària "Marxa de les Dones", celebrada l'endemà de la investidura de Trump, que va congregar 4,6 milions de persones en ciutats de tot el país, nombrosos grups i organitzacions han planejat mesos de protestes, que van des de manifestacions de científics o d'immigrants fins a d'altres de relacionades amb els impostos i el canvi climàtic.

Una de les que més participació espera és la "Marxa dels immigrants", el proper 6 de maig, a la qual gairebé 120.000 persones han confirmat l'assistència a través de Facebook. Sota l'etiqueta #WeAllBelong ("Tots hi pertanyem"), els assistents asseguren que no seran "intimidats pels atacs contra els immigrants al país i contra els que busquen oportunitats als EUA".

Les ordres executives del president sobre la construcció del mur a la frontera amb Mèxic i el vet temporal d'entrada a ciutadans de set països de majoria musulmana han augmentat el moviment de resistència civil.

Trump ha assenyalat que respecta el dret de protesta dels ciutadans, però ahir va deixar anar una altra de les seves piulades:

"Anarquistes professionals, pinxos i manifestants pagats donen la raó als milions de persones que van votar FER ELS EUA GRANS UN ALTRE COP!"

Desenes d'organitzacions, tanmateix, han promès que continuaran la batalla i que aquest és només el principi de la pugna que lliuraran al carrer contra el president.

La comunitat científica nord-americana també prepara marxes en les quals denunciarà que el Govern "ignora la ciència per perseguir agendes ideològiques que posen en perill el món", afirmen els múltiples grups organitzadors en un comunicat.

Durant el Dia de la Terra, el proper 22 d'abril, una marxa defensarà les "evidències" del canvi climàtic, que Trump ha titllat de "farsa", i reivindicarà la ciència com a "pilar de la llibertat humana i la prosperitat".

L'investigador de l'organització Centre per al Progrés d'Amèrica i expert en política nord-americana Sam Fulwood assegura a Efe que aquesta onada de protestes ha aconseguit reunir i posar d'acord grups molt diferents que defensen causes dispars.

"L'insòlit d'aquesta resistència civil és que mai abans, amb l'excepció del segon mandat de l'expresident Richard Nixon (1973-1974), tantes protestes i marxes no s'havien celebrat tan aviat en el mandat d'un nou president", ha dit Fulwood.

Obamacare

Unes altres 40.000 persones també tenen previst exigir davant la Casa Blanca, el proper 15 d'abril, que faci públiques les seves declaracions d'impostos, com tradicionalment han fet altres mandataris. Fins ara, Trump es nega a publicar aquests documents.

La defensa de la llei sanitària de 2010, coneguda com "Obamacare", que va donar cobertura mèdica a 22 milions de persones, les polítiques de planificació familiar i els drets LGBT seran altres causes per les quals s'advocarà en desenes de marxes els propers mesos.

A més, el Capitoli, seu del Congrés a Washington, s'ha convertit en escenari continu de protestes i de peticions als representants dels estats del país.

En reacció a les protestes, l'expresident Barack Obama ha dit que se sent "encoratjat" pel compromís social vist al país contra les mesures migratòries adoptades per Trump, segons va informar el passat 30 de gener el seu portaveu, Kevin Lewis, en un comunicat.

"Ciutadans exercint el seu dret constitucional de reunió, organització i fent que les seves veus siguin escoltades pels càrrecs electes. És exactament el que esperem veure quan els valors nord-americans estan en perill", va agregar Lewis, en la primera declaració d'Obama després de deixar la Casa Blanca.