El 15 de març de 2011 va començar una sagnant Guerra Civil a Síria. Avui, cinc anys després, la guerra encara no ha acabat i milers de sirians segueixen marxant cada dia del país. Tot i això, durant la vigília de l'aniversari s’ha vist sacsejada per l’inesperat anunci del president rus, Vladímir Putin, de començar avui mateix la retirada del gruix de les tropes del país. Una decisió que arriba just en el moment en què s’han reprès les converses de pau entre el govern de Basar al-Àssad i l'oposició a Ginebra.

La situació humanitària a Síria, però, és especialment preocupant. Segons xifres de l'Observatori Sirià de Drets Humans, després de cinc anys la guerra ha causat 270.000 morts. A més, actualment la situació és especialment greu en les àrees assetjades, on l'ONU calcula que hi ha unes 400.000 persones atrapades.

Madaya és la ciutat més assetjada, símbol de patiment que s'ha patit al país de l'Orient Mitjà durant els últims anys. És on el desembre passat les imatges de nadons desnodrits difoses per activistes per internet van fer la volta al món. La ciutat està encara a hores d'ara envoltada pels lleials al règim de Basar al-Àssad i, de fet, des de començaments de 2016, unes 30 persones han mort per la falta de menjar i medicaments, segons xifres difoses per l'activista Nasir Ibrahim, membre del Consell Revolucionari Local de Madaya.

El fracàs de la 'Primavera Àrab'

Han passat cinc anys d'ençà que Daraa, una ciutat al sud de Síria, va aixecar-se per protestar contra el règim de Basar al-Àssad. A principis de gener del 2011, els carrers d'aquesta ciutat, igual que d'altres d'Orient Mitjà i el Magrib, es van omplir de manifestants. L'espurna d'esperança que va començar amb aquella anomenada 'Primavera Àrab', però, va acabar transformant-se en una autèntica carnisseria.

Fins avui, centenars de milers de persones han perdut la vida durant aquesta guerra i es calcula que pràcticament la meitat de la població ha deixat casa seva. Uns 12 milions de persones haurien decidit marxar del país i trucar a les portes d'Europa, o altres països, per aconseguir una nova condició com a refugiats. Una solució que a hores d'ara, i després del preacord entre la Unió Europea i Turquia, sembla que no podran aconseguir.

En els inicis de la guerra van enfrontar-se les Forces Armades de Síria del govern d'al-Àssad contra els grups armats rebels de diverses tendències, coneguts com l'oposició siriana. Més endavant, el conflicte va agafar un altre caire, quan nombrosos grups i combatents rebels es van unir a Estat Islàmic, fet que va portar també la implicació d'actors internacionals com Rússia o els Estats Units en el conflicte.

Rússia: “Missió complerta”

A un dia per l'aniversari dels seixanta mesos de conflicte, el president rus va anunciar ahir la seva retirada, que hauria pactat amb el dirigent sirià, Basar al-Àssad, perquè considera que la missió ja s’ha “complet”. L’oficina del cap d’Estat sirià, que també va certificar la retirada pactada, va explicar també que "la reducció" dels efectius russos es fa "en concordança amb la situació actual sobre el terreny".

L’oposició però entoma l’anunci amb cautela. Un portaveu de l'aliança opositora, va dir ahir al vespre des de Ginebra, on es troba negociant amb els enviats del Govern sirià, que era una decisió important, però que ho seria més si el president rus decidís “donar suport al poble sirià i no pas al dictador". Tot i això, el portaveu de la Comissió Suprema de les Negociacions (CSN), una aliança de grups rebels armats i d'entitats polítiques de l'oposició siriana, va afirmar que "si aquesta retirada es fa seriosament, això donarà a les negociacions una empenta positiva".

Moscou va entrar a la guerra a finals de setembre passat, posicionant-se com un aliat clau d’al-Àssad. Aquest fet va fer inclinar la balança a favor del govern sirià. La campanya de bombardejos que van iniciar les tropes de Putin han permès a l’exèrcit nacional sirià avançar en diferents parts del país.

Tot i la retirada de tropes, però, Putin també ha ordenat intensificar el paper de Rússia en el procés de pau per acabar amb el conflicte de Síria, que creu que ara s'ha d'aclarir diplomàticament.