El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va denunciar que el seu homòleg colombià, Juan Manuel Santos, i la ultradreta del seu país i de Colòmbia han intentat assassinar-lo, després que aquest dissabte un parell de drons que sobrevolaven un acte que presidia descarreguessin una càrrega explosiva que va ferir set persones.

Maduro va reviure així les tesis de magnicidi assegurant que es va tractar d'un atemptat, al temps d'anunciar que en temps rècord van ser detinguts alguns dels autors materials del fet, encara que no va dir quants ni les seves identitats.

En el moment del succés el cap d'estat donava un discurs a l'avinguda Bolívar de Caracas, una de les més llargues de la capital veneçolana, per commemorar el 81 aniversari de la policia militaritzada del país, la Guàrdia Nacional Bolivariana.

En les imatges transmeses per televisió va poder veure's com els soldats que estaven formats en blocs escoltant al president corren espaordits davant de les explosions, mentre Maduro és protegit immediatament pels seus escortes i el ministre de la Defensa, Vladimir Padrino, és evacuat del lloc.

Tres hores després Maduro va narrar en cadena obligatòria de ràdio i televisió que "estava dient no baixem la guàrdia perquè la conspiració ha retornat, en aquell mateix moment va explotar davant el meu un artefacte volador, una gran explosió, companys".

Va assegurar que la seva primera reacció va ser d'observació i de serenitat perquè té "confiança plena al poble i en la Força Armada, de la seva lleialtat." Així mateix va dir que no li cap cap dubte que es va tractar d'un atemptat contra la seva vida i va acusar a "la ultradreta veneçolana en aliança amb la ultradreta colombiana" i va assenyalar directament a Juan Manuel Santos, qui, va afirmar, "és darrere d'aquest atemptat". "No han pogut ni podran amb mi, tinguin la seguretat que continuarem el rumb de la nostra pàtria, que vol pau, desenvolupament," va afegir.

A la tarima al costat de Maduro, a més de Padrí i la primera dama, Cilia Flores, hi havia representants de tots els poders públics del país.

Amb la seva denúncia d'aquest dissabte, Maduro suma almenys una vintena d'alertes per presumptes actes contra la seva vida des de 2013, quan va arribar al poder després de la mort del seu antecessor i mentor, Hugo Chávez (1999-2013).

El president veneçolà va dir, a més, que la situació va aclarir "en temps rècord" i que ja hi ha detinguts. "Han estat capturats part dels autors materials de l'atemptat contra la meva vida el dia d'avui i es troben ja processats, ha estat capturada part de l'evidència i no avançaré més, però ja la investigació és molt avançada", va explicar.

Per la seva part, el fiscal general, Tarek Saab, va indicar a través de la televisió estatal VTV que el seu despatx ha obert una investigació per a la qual han estat designats tres fiscals nacionals. "No podria descartar-se que aquí hi pogués haver hagut la cooperació d'algun factor subversiu terrorista fora de Veneçuela, això no es descarta dins de les hipòtesis de les investigacions que avança el Ministeri Públic que confirmo i asseguro arribarà a la veritat", va dir Saab.

Després dels esdeveniments, el govern veneçolà va guardar silenci durant gairebé una hora, fins que el ministre d'Informació, Jorge Rodríguez, va comparèixer davant de VTV i va dir que diversos drons amb càrregues explosives van detonar als voltants de la tarima on Maduro oferia el seu discurs.

Hores després un grup anònim autodenominat "Soldats de Franel·la" es va pronunciar a través de les xarxes socials i es va atribuir l'autoria de l'"Operació Fènix", el nom amb el que han identificat l'atemptant contra Maduro.

En un compte de Twitter "Soldats de Franel·la" ha divulgat fotografies i vídeos del moment en què es va registrar l'incident. "Demostrem que són vulnerables, no s'ha aconseguit avui però és qüestió de temps", diu un dels missatges escrits en aquest perfil. Els "Soldats de Franel·la" asseguren, en el mateix compte de Twitter, que són un conjunt de "militars i civils patriotes i lleials al poble de Veneçuela, basats en arguments legals i constitucionals."

Aquests fets succeeixen enmig de la severa crisi econòmica que pateix Veneçuela, el país amb les reserves de petroli més grans del món, que es tradueix en escassetat de productes, hiperinflació i una pèssima prestació dels serveis públics.