La Comissió Europea ha desbloquejat aquest dimecres 10.200 milions d'euros en fons regionals a Hongria després de constatar que la reforma judicial aprovada pel govern de Viktor Orbán compleix amb els requisits pactats, tal com ha informat la institució en un comunicat. L'Executiu comunitari ha pres aquesta decisió després d'una "anàlisi profunda" i "diversos intercanvis" amb les autoritats hongareses que tenien per objectiu descongelar part dels gairebé 22.000 milions que Budapest té assignats dins de la Política de Cohesió per incompliments de la Carta Europea de Drets Fonamentals.
La decisió de Brussel·les es produeix poques hores abans de l'inici de l'històric Consell Europeu que ha de decidir si inicia les negociacions per a l'entrada d'Ucraïna al club comunitari. L'Executiu comunitari nega que es tracti d'un pagament a Orbán a canvi que aixequi el seu veto a aquesta decisió, i sosté que es limita a aplicar estrictament les normes europees. "Hem rebut garanties suficients per a dir que a Hongria es reforçarà la independència del poder judicial. No obstant això, la decisió d'avui no és el final del procés. Continuarem monitorant atentament la situació i reaccionarem al més aviat possible en cas que es produeixi algun retrocés", ha dit el comissari de Justícia, Didier Reynders.
La resta dels fons europeus assignats a Hongria (al voltant de 21.000 milions d'euros entre fons de cohesió i Next Generation) seguirà congelat -almenys de moment- perquè Orbán no ha fet avanços en llibertat acadèmica, protecció del col·lectiu LGTBI, asil o lluita contra la corrupció i conflictes d'interès, segons explica la Comissió.
En matèria d'independència judicial, Brussel·les reclamava en concret el reforç de les competències del Consell Nacional del Poder Judicial hongarès, reforçar la independència del Tribunal Suprem, eliminar els obstacles que tenen els jutges hongaresos per preguntar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i impedir que les autoritats públiques puguin recórrer sentències fermes del Tribunal Constitucional. Encara que aquesta reforma judicial va entrar en vigor l'1 de juny, la Comissió sosté que no ha pogut prendre cap decisió sobre els fons fins ara perquè havia de verificar com s'aplica en la pràctica.
No obstant això, al Parlament Europeu no li han convençut aquestes justificacions. Els líders dels principals grups polítics (populars, socialistes, liberals i verds) han escrit una carta conjunta a l'Executiu comunitari en la qual li reclamen que no cedeixi al xantatge de Budapest i no desbloquegi cap fons fins a "avaluar adequadament" si la reforma judicial s'aplica bé en la pràctica.