La relació diplomàtica entre els Països Baixos i Turquia s'ha trencat en les últimes hores i ha provocat una crisi mai vista fins ara. Després que Holanda denegués l'aterratge del ministre d'Exteriors turc a Rotterdam i retingués la ministra de família quan intentava arribar al consolat turc en aquesta ciutat, el govern truc de Recep Tayyip Erdogan va fer ordenar el tancament de l'ambaixada neerlandesa a Ankara i el consolat a Istanbul al·legant motius de seguretat. A més, l'executiu d'Erdogan va demanar a l'ambaixador neerlandès que no torni al país "durant un temps".
La mesura respon a la decisió del Govern d'Holanda de no permetre al ministre d'Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu, volar a Rotterdam per participar en un míting sobre el referèndum convocat per Ankara amb la comunitat turca resident en aquest país. El míting pretenia promoure la reforma constitucional turca que proposa Erdogan i que ampliaria els seus poders. A més, la policia neerlandesa també va detenir a la ministra turca de família, Fatma Betül Sayan Kaya, quan es dirigia per carretera al consolat turc.
Els fets van provocar una manifestació a favor d'Erdogan, que congregava centenars de persones, davant del consolat de Turquia a Rotterdam, que va acabar essent dissolta pels antidisturbis neerlandesos.
Turquia prendrà represàlies
Després d'aquesta prohibició i de la retenció de la ministra de Familia, el ministre d'Assumptes Europeus turc, Ömer Çelik, va qualificar els fets de "feixistes" i va anunciar que es prendrien represàlies contra aquest país. "El feixisme ha despertat a Holanda i ha pres l'escenari. Tots els demòcrates veritables del món han de reaccionar a això per a un món lliure", va assegurar Çelik al seu compte de Twitter. També va afegir que el primer ministre holandès, el liberal Mark Rutte, s'ha convertit "en la veu d'una mentalitat fosca i racista que va portar a la Segona Guerra Mundial". Tot això, a només tres dies de les eleccions als Països Baixos, on s'enfrontaran Rutte i el líder de l'extrema dreta Geert Wilders.
La reforma constitucional que Turquia sotmetrà a referèndum vol ampliar els poders del seu president, i va ser proposada després del cop d'estat que va patir el país el mes de juliol passat.