Ernesto Valverde no oblidarà el 2017. El tècnic extremeny va deixar l'Athletic Club per assumir el repte del Barça i ha superat totes les expectatives. Tot i el mal inici, Valverde s'ha posat a tothom a la butxaca. La transició ha estat dolça i el vestidor veu com el seu mètode funciona. I és que el Barça tanca l'any invicte en les tres competicions. 

Tot són problemes

El Barça va presentar Valverde el passat 1 de juny a l'Auditori 1899 del Camp Nou. El canvi d'entrenador suposava un canvi de tendència. El club apostava per abaixar el to després de tres temporades amb Luis Enrique. La distensió contra l'enfrontament. Valverde, en el seu primer dia, va deixar ben clares quines eren les línies mestres del seu Barça. Volia anar un pas més enllà.

L'estil és innegociable, però en els matisos radica la diferència. L'entrenador tenia uns esbossos de com volia que jugués al seu equip. Unes idees que va haver de llançar a la brossa abans de començar la temporada. L'adéu de Neymar, com al club, el va agafar per sorpresa. Tot i això, el soroll mediàtic que va generar el traspàs del davanter brasiler al PSG li va donar una idea sobre la magnitud del Barça.

Els fitxatges van arribar sobre la botzina i Valverde va haver-se d'inventar un onze a corre-cuita per jugar la Supercopa contra un Reial Madrid en estat de gràcia. El 5-1 global va ser sagnant i pronosticava un altre any lluny de la burgesia a Europa. Però al futbol, el que avui és blanc demà pot ser negre. 

Un tipus normal

"Jo vinc de l'altra banda del mur". Va dir Valverde quan se li preguntava per la rivalitat entre Barça i Madrid, destil·lant normalitat en un món d'extrems. Sense fer soroll i amb el respecte com a bandera, l'entrenador va aconseguir capgirar una situació que semblava apocalíptica. Va aconseguir sortejar amb encert obstacles com la lesió d'Ousmane Dembélé per submergir l'equip en una inèrcia positiva.

Amb Leo Messi i Ter Stegen com elements diferencials, el Barça va guanyar solidesa defensiva i va començar a sumar. El talent dels davanters desnivellava la balança. Els primers mesos de l'extremeny al Camp Nou es van centrar en fortificar la porteria, per poder competir de tu a tu contra els millors atacs d'Europa. Els partits contra la Juventus de Torí van ser el millor exemple. 

Convertit en portaveu de l'entitat, Valverde apaga incendis i evita polèmiques. Només li interessa la pilota. Les seves respostes, sempre impecables, agraden a la directiva, que agraeix la complicitat a l'hora de comunicar un missatge. El seu discurs humanitza un càrrec amb un gran desgast emocional. La banqueta del Barça crema i, de moment, el foc passa pel seu costat. 

El Barça ha marxat de vacances encadenant 25 partits sense perdre. Uns números que converteixen l'equip en candidat a tot. I més després de l'exhibició de futbol i gols al Santiago Bernabéu. Ell no ho reconeixerà perquè li produeix al·lèrgia ser protagonista, però s'ha convertit en indispensable.