Si del que es tracta és guanyar, doncs cal fer-ho com sigui. Amb un, dos o tres penals, és igual. Per la mínima, o per golejada. Total, molts gols ofereixen orgasmes de felicitat, però no donen més punts. És igual marcar en l'últim minut o en el primer. Jugant bé o malament. Aquest Barça s'ha passar més de 30 partits exhibint un futbol d'alta gamma, i si ara l'exquisidesa és escassa no en queda cap altra que guanyar. Perdre el títol de Lliga seria pitjor. Altres lligues s'han guanyat en l'última jornada i gràcies als mals resultats d'altres equips. I si, a més, Luis Suárez li treu el pitxitxi i la Bota d'Or a Cristiano Ronaldo, molt millor. Tots els seus 4 gols dedicats a la malaltia del PKU.
Golejada per homenatjar Quini
En l'homenatge a Quini, avui delegat del Sporting de Gijón, i exjugador del Barça, que va ser segrestat en la temporada 1980/81, i que va ser un golejador de primera línia, l'equip de Luis Enrique ha endossat un 6-0 als asturians. L'Sporting s'ha emportat un set de gols, quatre de Luis Suárez (dos de penal), un de Messi i un altre de Neymar, de penal, quan pel que semblava en el primer temps el Barça només guanyaria per la mínima.
L'equip és conscient que no està en un moment ideal per buscar la floritura, encara que els jugadors ho continuïn intentant. És l'hora de guanyar. El públic ho entendrà perquè el que l'afició desitja i anhela per damunt de tot és celebrar el títol, i, sobretot, que aquesta Lliga no se'n vagi a Madrid. Qualsevol altra cosa menys aquesta.
Ha jugat el Barça el seu penúltim partit de la temporada en el Camp Nou –l'últim serà contra l'Espanyol, entre el 7 i 8 de maig– i ho ha fet amb el volum baix en el primer període, però assegurant el control del partit i del marcador. Sense alterar els bioritmes. A mig gas gairebé. Com si no tingués forces. O com si el gol de Messi als 12 minuts fos suficient. Insaciable com va estar a Riazor, el Barça que ha enfrontat l'Sporting de Gijón no semblava el mateix, fins que en la segona part s'ha destapat. Ha ajudat l'àrbitre xiulant tres penals, però els tres ho eren. I tal com estan els jugadors, es podia esperar que fins i tot tornessin a fallar des del punt fatídic com han fet aquesta temporada en tantes altres ocasions.
La primera part ha estat soporífera. I no per culpa de l'Sporting d'Abelardo, que no ha plantejat un forrellat a ultrança, necessitat de punts com està per evitar el descens. Ha jugat obert l'equip asturià, però no ha atacat, tot just ha trobat espai en un parell d'oportunitats en les quals Livchnovsky ha fallat davant de Bravo, i en una altra en què Mascherano i Piqué no han deixat que la pilota entrés a la porteria.
Messi marca els temps
La segona part, el Barça ha estat més entonat. Messi ha dirigit l'orquestra. Sense estar del tot fi, el millor jugador del món fa mal. En el primer període ha posat dues assistències de gol a Neymar, que el brasiler ha malgastat en la fluixa línia que ha demostrat en els últims partits. La grada, tanmateix, coreja el seu nom intentant animar-lo. I ell ho intenta, però no desborda i és imprecís. No està en el seu millor moment.
Malgrat tot, el Barça ha acabat golejant l'Sporting. No va fer el mambo de dimecres passat, però va convertir sis gols, quatre del golejador de moda, Luis Suárez, que en dos partits ha marcat vuit gols per superar Cristiano en la lluita pel pitxitxi. L'uruguaià ha recuperat l'olfacte i amb ell marcant gols, a aquest Barça no se li escaparà el títol de Lliga.
Els jugadors saben que a aquest campionat li queden tres telenotícies. I saben que els perseguidors són allà, darrere, tossint directament al coll, juguen abans i guanyen, i pressionen, i esperen una relliscada blaugrana per pujar al podi. Però, de moment, segueixen allà, el Barça els mira pel retrovisor i ells es fiquen al llit decebuts. El Barça continua ferm. Els manté allà. A ratlla.
Els gols
1-0 Messi 12’
2-0 Luis Suárez 63’
3-0 Luis Suárez 74’
4-0 Luis Suárez 77’
5-0 Neymar 85’
6-0 Luis Suárez 88’