Tal dia com avui de l’any 1806, fa 217 anys, un grup expedicionari nord-americà, comandat pel capità Meriwether Lewis i el tinent William Clark, completava el llarg viatge d’exploració i presa de possessió del territori situat entre el riu Missouri (a l’est) i l’oceà Pacífic (a l’oest). Aquell viatge exploratori, que havia durat vint-i-cinc mesos, havia estat promogut pel president Thomas Jefferson, i havia estat finançat amb una assignació pública de 2.500 dòlars de l’època. S’havia iniciat després que el govern nord-americà hagués fet efectiva la compra de la colònia francesa de Louisiana (4 de juliol de 1803): el territori de les valls dels rius Mississipi i Missouri, que havia despertat l’interès de la Casa Blanca pels territoris de l’oest del continent.

Aquell viatge s’havia iniciat a Saint-Louis (a la riba del Missouri), poc després de la compra de la colònia (14 de maig de 1804). Passats dos mesos (21 de juliol de 1804), els nord-americans s’endinsaven en territori dels sioux. Durant aquell llarg recorregut, es van trobar amb diverses tribus natives i amb comerciants de pells francesos, que van col·laborar en l’èxit d’aquella empresa. El 4 de novembre de 1805 van trobar el mític paranyer Touissaint Charbonneau, que, amb les seves esposes Sacagawea i Petita Llúdria, es va sumar a l’expedició. L’11 de febrer de 1806, quan el grup s’apropava a Yellowstone, va néixer Jean-Baptiste, fill de Sacagawea i el primer regal que va rebre el nadó va ser un sonall fet amb la cua d’una serp cascavell.

El 20 de novembre de 1805 (divuit mesos després de l’inici del viatge), el grup expedicionari assolia la costa del Pacífic, a la desembocadura del riu Columbia, prop de l’actual ciutat de Portland (Oregon). En aquell moment, es va sotmetre a votació la ubicació del campament, i en aquella consulta van votar l’esclau afroamericà York i les esposes índies de Charbonneau. Els expedicionaris es van instal·lar al marge esquerre del riu Columbia, sobre les terres que trenta-dos anys abans (1774) havien explorat i cartografiat els catalans Joan Perés i Salvador Fidalgo, caps militars de la Companyia Franca de Voluntaris Catalans. El resultat d’aquella expedició catalana no havia despertat gens d'interès en la cort del rei espanyol Carles III.