Tal dia com avui de l’any 1644, fa 375 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652) entrava a Barcelona Enric de Lorena-Guisa, comte d’Harcourt i d’Armanyac —anomenat cadet la Perle— i nomenat lloctinent de Lluís XIV de França a Catalunya en substitució de Philippe de la Mothe-Houdancourt, que havia estat cessat i rellevat a petició de la Generalitat després de diversos enfrontaments amb les institucions i amb la població catalanes. La Mothe va ser cessat de comú acord per Mazzarino —ministre plenipotenciari de la monarquia francesa— i Montpalau —ambaixador permanent de la Generalitat a París—.

Segons el Dietari de la Generalitat, l’arribada del cadet la Perla —que era anomenat així pel seus companys d’armes perquè lluïa una perla en una orella, i que havia estat nomenat de comú acord per Mazzarino i Montpalau—, va ser una gran festa: “dispararen tota la artilleria que estava posada per la muralla (...) sonant los manestrils, trompetas y tabals (...) guarnir tots los carrers per hont havia de passar sa alteza de companyias de moscaters que lo hu tocave al altre (...) Esta entrada fou tal que may se era vista, y molt major lo contento que tingueren los cathalans de la vinguda de sa alteza (...) per a expel·lir de Cathalunya los enemichs que tant la tenen molestada”.

El cadet la Perla no va decebre les expectatives que havia creat: va aturar en sec la violència que practicaven els soldats francesos sobre la població civil catalana, i va castigar severament els culpables ordenant diverses execucions; va separar els cossos dels exèrcits català i francès i va nomenar capitans del país que, únicament, quedaven subordinats a la seva figura; i va jurar les Constitucions de Catalunya i, sempre, va consensuar amb la Generalitat totes les operacions i campanyes militars. Durant la seva gestió (1645-1647), les armes catalano-franceses van aconseguir els èxits militars més destacats.

També, durant la seva estada, va mostrar un gran interès a conèixer la història de Catalunya, i quan el 1647 va néixer el seu quart fill —el primer que naixia a Catalunya— li va posar de nom Ramon Berenguer.