Tal dia com avui de l'any 1833, fa 184 anys, el govern espanyol presidit per Francisco Cea Bermúdez signava un decret de nova divisió territorial d'Espanya que quarterava Catalunya en quatre províncies de nova creació que no responien a cap criteri històric, geogràfic o econòmic. Cea Bermúdez, que era el màxim representant d'un sector polític equidistant en el conflicte entre liberals i conservadors, va formar un govern de concentració on tenia una destacada participació el liberal Javier de Burgos, que seria l'impulsor del projecte d'esquarterament de Catalunya. Des de llavors el Principat quedava dividit en les “provincias” de Barcelona, Gerona, Lérida i Tarragona.
Des de l'ocupació borbònica de 1714 fins a 1833, Catalunya va ser organitzada territorialment com una “provincia” única, subdividida en “corregimientos” subordinats al comandament militar espanyol imposat a Barcelona. A partir de 1833, les noves “províncias” catalanes del ministre Burgos, quedaven directament subordinades al ministeri de Governació de l'Estat espanyol. Aquesta maniobra tenia el clar propòsit de dividir i liquidar la identitat catalana, que havia manifestat una forta recuperació durant les guerres napoleòniques (1808-1814). El resultat es faria patent unes dècades més tard amb l'aparició de fenòmens estrambòtics com el leridanismo.
La divisió de Burgos no contemplava el lideratge que algunes ciutats com Olot, Figueres, Vic, Manresa, Vilafranca, la Seu d'Urgell, Cervera, Reus o Tortosa exercien sobre els seus respectius territoris. Ni tampoc contemplava la divisió territorial històrica catalana. Territoris amb una forta cohesió històrica i una marcada identitat cultural serien, absurdament, fragmentats per les noves entitats “provinciales”. La Cerdanya —que ja havia estat dividida entre els Estats espanyol i francès després de la Pau dels Pirineus (1659)— quedava, absurdament, fraccionada entre Gerona i Lérida. El Penedès, entre Barcelona i Tarragona. O Aran, que perdia el seu autogovern i quedava integrat a Lérida.