Tal dia com avui, fa 311 anys, es van obrir per darrera vegada les Corts de Catalunya en una sessió presidida per Carles d'Habsburg –el candidat austríac al tron espanyol en la guerra de Successió–. Les Corts –al marge d'escenificar la divisió política de les Espanyes– van impulsar un salt legislatiu extraordinari en qüestions –que actualment considerem tan bàsiques– com els drets individuals de les persones, les llibertats civils i els drets polítics dels electors i dels seus representants. Era un salt qualitatiu de gran transcendència que situava Catalunya a la primera línia europea del progrés social i de les garanties jurídiques.
Les Corts catalanes són el precedent més remot del contemporani sistema parlamentari occidental. Sorgides de les assemblees de Pau i Treva de l'any 1000, reunien els tres estaments més representatius de les societats medievals i modernes: el braç nobiliari (l'aristocràcia militar), el braç eclesiàstic (la jerarquia catòlica) i el braç reial (els síndics de les ciutats i viles reials). El rei presidia les sessions; i els acords pactats adquirien carta i naturalesa de llei. No se celebraven de forma regular, però disposaven d'uns organismes que mantenien reunits permanentment els representants de cada un dels tres braços: la Generalitat i la Junta de Braços en moments d'excepcionalitat.
Convocatòria de les Corts, any 1705
Amb la derrota de 1714 el primer Borbó va liquidar el sistema institucional, polític i jurídic de Catalunya. La Nova Planta borbònica va significar un retrocés gegantí en qüestions polítiques, socials i econòmiques. Catalunya va ser reduïda a la categoria de simple província de Castella, i va quedar subjecta a les retrògrades lleis castellanes congelades en el temps per l'acció involucionista de les oligarquies latifundistes i de la Inquisició. En canvi, Holanda i Anglaterra –que disposaven d'un sistema polític i jurídic d'inspiració catalana– es van convertir en les potències de l'Europa moderna. I en aquest punt ens queda el dubte de què hauria passat si Catalunya hagués assolit la independència el 1714.