Tal dia com avui de l'any 1261, fa 756 anys, Jaume I -comte independent de Barcelona i Rei d'Aragó- jurava els Furs de València davant dels tres braços estamentals representatius de la societat valenciana medieval: el nobiliari, l'eclesiàstic i el de les viles i ciutats. Feia 23 anys que els exèrcits catalano-aragonesos havien entrat al cap i casal del regne valencià, però la conquesta de la totalitat del territori encara no s'havia completat. L'any 1261 la línia que marcava el límit meridional del futur regne de València estava situada sobre el port de Biar (entre Alcoi i Xixona). Fins passades tres dècades no serien incorporades les terres entre els rius Vinalopó i Segura.

Quan Jaume I va entrar a València, cap i casal (1238), va iniciar el procés de construcció política del País Valencià, per convertir-lo en una entitat pròpia i diferenciada dels Estats que havien impulsat l'empresa conqueridora (Barcelona i Aragó). Per aconseguir-ho va dotar la ciutat d'un sistema polític propi inspirat en els furs municipals de Barcelona, de Lleida i de Saragossa, les ciutats amb el grau d'autonomia municipal més desenvolupat dels seus dominis. Amb el jurament dels Furs de 1261 aconseguia fer extensiu el model del cap i casal al conjunt del País Valencià -excepció feta d'alguns enclavaments que senyorejava la noblesa aragonesa-, i culminar la seva obra política.

A partir del 1261, les Corts forals valencianes serien el màxim òrgan de representació política del país, convertit en regne, i serien -també- el símbol de la independència política valenciana dins del conjunt de dominis de la dinastia Berenguer, el conglomerat anomenat Corona d'Aragó i que contemporàniament s'identifica -també- com a Confederació catalano-aragonesa. Passat un segle i mig, l'any 1418, les Corts -que no tenien un calendari definit- crearien un organisme permanent inicialment destinat a la recaptació de tributs, que acabaria assumint competències executives: la Generalitat valenciana, articulada seguint el model de la Generalitat catalana que la precedia.