Les dues derrotes, en el termini d'una setmana, de l'alcaldessa Ada Colau, dels seus respectius projectes d'ordenances fiscals per al 2017 i Pla d'Acció Municipal (PAM), unit al fiasco de l'exposició del Born i l'estàtua del dictador Francisco Franco, ha precipitat una situació que era evident a ulls de qualsevol observador de la política municipal: és impossible governar la capital catalana si els únics acords que és capaç de teixir l'equip de govern sumen només 15 vots -onze de Barcelona en Comú i quatre del PSC- i en contra hi pot arribar a haver fins a 26 regidors. No va sumar 26 vots a favor la resolució aprovada aquest divendres al consistori que, a la pràctica, era una reprovació a Colau, però sí que va assolir la xifra de 23, la suma dels regidors de CiU (10), Esquerra (5), Ciutadans (5) i PP (3). Hi va haver tres abstencions, de la CUP.

Una amalgama de partits tan variats ideològicament reprovant la política -més gesticular que no pas real- de Barcelona en Comú només s'entén per la incapacitat de l'equip de govern per consensuar decisions i estratègies de ciutat. No és suficient la política dels titulars informatius en una Barcelona complexa on conviuen una capital de Catalunya amb zones encara amb enormes necessitats i que han patit la crisi econòmica, que van empènyer la candidatura de Colau el maig del 2015, però també una ciutat puixant que necessita col·laboració del consistori per desenvolupar-se i que només fa que trobar-se amb problemes en cada una de les seves iniciatives. La incorporació dels socialistes catalans havia d'haver ajudat a solucionar aquesta assignatura, però la millora encara no s'ha produït.

Que Convergència i Esquerra hagin volgut exhibir els seus quinze regidors davant els també quinze de Barcelona en Comú i PSC té tota la lògica política per evidenciar la paràlisi i la igualtat existent entre els dos blocs. També, que vulguin dialogar amb tots els partits per mirar si es pot desbloquejar una situació que no posa en risc l'alcaldia de Colau, atesa la composició del consistori. Però també és obligació de l'oposició responsable intentar que la ciutat funcioni millor i denunciar la pèrdua de pols de Barcelona amb algunes decisions controvertides que ha decidit el consistori per raons exclusivament ideològiques.