La política espanyola té una curiosa manera d'entendre què és estar en funcions. S'està en funcions per no haver de comparèixer al Parlament i respondre a les qüestions que pugui plantejar l'oposició. I no s'està en funcions per fer servir la mecànica de l'Administració i tramitar un decret llei que modifica l'impost de Societats i que a la pràctica no és cap altra cosa que un barroer exercici d'enginyeria financera per quadrar els comptes de l'Estat. Per aquest sistema, les empreses avançaran a interès zero a l'Estat uns 8.000 milions d'euros que aniran directament a rebaixar el dèficit públic per poder quadrar els comptes davant d'Europa. La lletra petita de la decisió revela una primícia que el ministre Montoro, lògicament, va silenciar: Al voltant de les 9.000 empreses que es veuran perjudicades, almenys el 50% són catalanes.
La posició més enèrgica ha estat de la Pimec, que no ha dubtat a qualificar la mesura de "deslleial, confiscatòria i desproporcionada". Però sense utilitzar aquest volum, la CECOT i la Cambra han mantingut actituds molt crítiques. Igual que el Govern, a través del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha alertat del fre que suposa per a la competitivitat de les empreses en un moment que, alguns sectors, havien començat a veure la llum després de molts anys de foscor i en els últims temps s'han detectat inquietants símptomes de paralització en alguns sectors.
No deixa de ser cridaner com el govern espanyol afronta sempre la reducció del dèficit: més impostos, bé sigui als ciutadans o a les empreses. Mai una reforma a fons d'una administració mastodòntica que necessita ser podada des de l'inici de la transició espanyola i sobretot des que les autonomies van començar a dotar-se de competències. Però esclar, això potser és anar en contra dels propis votants. Per això, sempre hi ha qui pensa que és millor podar l'economia productiva. Al final, per a les empreses, quan són petites, protestar sempre és molt difícil i això no hi ha govern que no ho sàpiga.