IKEA s'ha unit a la Societat Espanyola de Neurociència (SENC) amb l'objectiu de fer una revisió bibliogràfica de 47 estudis científics rigorosos que analitzen l'activitat cerebral de l'ésser humà davant de la percepció de diferents tonalitats/colors.
L'estudio'La percepció visual dels colors i l'activitat cerebral', presentat aquest dilluns en roda de premsa, suposa la primera revisió del contingut científic publicat fins a la data sobre l'activació cerebral distribuïda (la mateixa informació es processa de forma paral·lela en diferents estructures del cervell per després convergir de nou i crear "la percepció") que produeix la visualització de cada color i ha estat realitzada per la doctora Concepción Lillo, el doctor Juan de los Reyes, la doctora Teresa de los Reyes, la doctora Marta Zaforas i l'estudiant predoctoral Patrycja A. Klimzak, tots membres del comitè de comunicació de la SENC.
La percepció del color és una característica general de la nostra experiència neurològica, amb un paper clau en molts aspectes del comportament humà. Aquesta experiència perceptiva la rebem en combinar diversos estímuls que percebem pels ulls però que no només depèn de la longitud d'ona de llum associada a un color, sinó que depèn també de l'orientació de l'objecte, el contrast, el moviment o forma, entre altres característiques.
Les freqüències de l'activitat cerebral s'agrupen i nomenen en rangs concrets que inclouen des de les freqüències més baixes, conegudes com a delta (1-4 Hz) i theta (4-8 Hz), a rangs de freqüències més ràpides com a alpha (8-12 Hz), beta (13-30 Hz) i gamma (30-100 Hz). Depenent de quin rang de freqüències predominin, es donaran diferents estats de comportament general de l'individu. "Les ones de baixa freqüència es relacionen amb la relaxació, la introspecció i meditació, mentre que les d'alta freqüència estan implicades en concentració, atenció, ansietat i activitat", explica la doctora Teresa de los Reyes de la SENC.
A més, aquesta informació visual del color està estretament relacionada amb com el nostre cervell interpreta diferents propietats del que percep, com la intensitat del color, la temperatura i brillantor de la llum, el contrast... Per tant, el processament que fa el nostre cervell del color és un procés complex que passa de manera distribuïda, és a dir, que la informació assoleix diferents estructures cerebrals en les quals cadascú fa una funció en paral·lel i després convergeixen per produir la percepció. Integren tota aquesta informació visual i la relacionen amb el nostre estat intern, però també amb l'ambient exterior.
Els éssers humans som tricrómatas i podem distingir els colors vermell, verd i blau, a partir dels quals és possible representar qualsevol color. En total, l'ésser humà és capaç de distingir aproximadament 1 milió de tonalitats. Aquesta distinció dels colors es fa gràcies als diferents tipus de fotoreceptors de la retina, cèl·lules responsables de transformar la llum o l'estímul lluminós, en una cosa que entengui el nostre cervell, un impuls nerviós, que més tard es transformarà en colors.
El senyal neuronal en resposta al model color RGB es transmet a través dels ulls a l'escorça occipital i frontal del cervell, on es percep i s'integra cada color de manera específica segons el context i l'experiència. A més, s'activa una via no visual per la qual la percepció del color activa el sistema nerviós autònom. "És el que ocorre|passa per exemple amb un flaix d'un color determinat en diferents contextos: el vermell pot indicar perill en senyals de circulació, però indica amor en contextos socials i personals", explica la doctora Teresa de los Reyes.
Com s'activa el cervell
En la revisió realitzada per la SENC sobre l'activació cerebral i la percepció del color seguint el model RGB, es desprèn que, els colors proporcionen una informació molt rellevant en l'aspecte atencional, ja que un color pot augmentar l'atenció cap a un objecte determinat, la qual cosa dona lloc a una construcció de l'espai visual específica. En un estudi realitzat en humans s'ha descrit que el component de color influeix en l'atenció visual fins i tot més que en el llenguatge.
Així, colors com el vermell, taronja i rosa afavoreixen l'atenció i es relacionen amb oscil·lacions d'alta freqüència (alfa, beta i gamma), les quals també s'associen a comportaments generals relacionats amb estats d'alerta i/o major concentració, la qual cosa indica una excitació cerebral més gran|important. Per exemple, alguns grups d'estudi apunten que les tonalitats càlides generen una rapidesa més gran|important en la recerca visual dels participants en l'estudi en comparació amb altres tonalitats. Tanmateix, de manera prolongada, l'exposició a llums càlids (longituds d'ona de l'espectre visible del vermell|roig) té un efecte relaxant respecte a altres tonalitats.
El blau, per la seva part, s'ha relacionat amb estats de més relaxació. A més, l'exposició prolongada a una llum blava amb un grau de lluminositat no excessiu podria relacionar-se amb un estat d'activació i millor rendiment cognitiu.
Finalment, el color verd té efectes atencionales similars al color vermell. Tanmateix, la resposta davant d'aquest color és més lenta respecte al vermell i això podria deure's a una percepció subjectiva més neutra davant del color verd.
També, cal destacar que la percepció d'un color depèn directament de la lluminositat amb què ho apreciem (la il·luminació d'una estada|estança). A tall d'exemple en una situació quotidiana, entrar en una habitació o sala produeix l'activació de diferents mecanismes cerebrals que són darrere de la percepció del color en l'ésser humà. Un dels components de la percepció del color serà el grau i matisos de la lluminositat de l'espai, de manera que una baixa lluminositat activaria mecanismes similars a les longituds d'ona baixa (blau).
D'altra banda, també afectaria el color de les parets (saturació, contrast) i dels mobles, i fins i tot la decoració de la sala. "Malgrat que no s'han realitzat experiments on s'obtinguin mesures cerebrals i fisiològiques de participants que se sotmetin a aquest tipus de situacions amb estímuls combinats, hi ha algun estudi que de manera observacional ha relacionat l'exposició a una sala amb la percepció subjectiva. Per exemple, un estudi realitzat en 370 hostes de múltiples nacionalitats d'un hotel, als quals es va demanar que classifiquessin sis fotos de la mateixa habitació d'hotel, però amb una temàtica de color diferent quant a les sensacions que els proporcionaven. Així, es van utilitzar sis temes de color que consistien en els tres colors primaris (és a dir, vermell, verd i blau) i els seus colors complementaris (és a dir, taronja, groc i morat). El vermell|roig, el taronja i el groc representaven colors càlids, mentre que el verd, el blau i el morat representaven colors freds. Les fotos d'habitacions amb una temàtica de colors interiors freds (és a dir, verd, blau i morat) van ser classificades amb puntuacions més altes en termes de benestar que aquelles amb colors interiors càlids (és a dir, vermell, taronja i groc), encara que caldria tenir en compte variables com l'edat, el gènere, o el seu context sociocultural," puntualitza Teresa.
Ikea i l'ús del color
El color forma part de la identitat d'IKEA i Almudena Cano, directora de Disseny Retail i Interiorisme d'IKEA a Espanya, ha fet un recorregut per les principals fites de la història del disseny que han suposat una clara influència a l'hora de dissenyar els productes de la marca en el que a color es refereix.
Per a això s'ha remuntat al s.XVI fent menció al Vermell Falun, el característic color vermell de les cases a Escandinàvia, que s'obtenia a partir un pigment d'òxid de ferro que servia per protegir de la intempèrie les cases de fusta, per seguir per l'estil Gustaviano del s. XVIII inspirat pel mobiliari de les corts italianes i franceses, però en una versió més austera, i que es va caracteritzar pel seu color gris perla. Ja en el s.XIX ha fet referència als artistes Carl i Karin Larsson que van combinar les influències de l'estil Gustaviano, el folklore suec i el moviment anglès Arts & Craft, per crear i decorar el seu habitatge a Sundborn, que ha estat una icona del disseny suec.
Del s.XX, ha destacat altres corrents com la Bauhaus que es va focalitzar en la funcionalitat dels productes i els colors primaris, l'arquitecte Josef Frank que va trencar aquest pragmatisme i va apostar per una expressió més lliure i artística que es va caracteritzar per colors alegres i formes orgàniques, l'arquitecte finlandès Alvar Aalto que va apostar pels colors naturals i la fusta de bedoll corbada, i finalment, ha fet referència a Marimekko, marca que als anys 60 va destacar per l'audaç ús del color en els seus dissenys.
Finalment Almudena Cano ha volgut destacar que "la naturalesa és una clara senya d'identitat d'IKEA i el seu disseny perquè sempre hem volgut portar-la a l'interior de les llars utilitzant materials, patrons i per descomptat colors inspirats en ella".
Nova col·lecció TESAMMANS
En aquest context, IKEA ha presentat la col·lecció TESAMMANS de la mà dels seus creadors, una edició limitada que arriba el 2 de maig a les botigues d'IKEA a Espanya i que ha estat desenvolupada per l'estudi holandès Raw Color. Daniera ter Haar i Christoph Brach són els qui són darrere d'aquest estudi, una parella que es dedica al disseny gràfic, la fotografia i el disseny de productes, i per a qui el color representa un paper fonamental. El seu treball s'ha exposat en galeries i museus de tot el món, com The Aram Gallery, el Cooper Hewitt Museum i el Stedelijk Museum d'Amsterdam, entre d'altres.
TESAMMANS està formada per 18 productes que neixen de la combinació del coneixement sobre la llar d'IKEA i l'experiència de Raw Color, i presenta diverses combinacions de colors.
En sintonia amb l'estudi de la SENC, des de Raw Color indiquen que "el color mai no està sol, un color sol és el que és quan està al costat d'altres. Per exemple, un vermell al costat d'un rosa conservarà la tonalitat, però al costat d'un blau semblarà més intens i crearà un contrast major".
A més de la interacció entre els colors, la col·lecció TESAMMANS té a veure amb la interacció entre diferents objectes. Molts articles de la col·lecció venen junts: el parell de gerros, els portavelas petits, o les ampolles i els vasos, per exemple. "Pots col·locar-los al costat, o uns a sobre d'altres, i canviar l'expressió visual", afegeixen. També s'inclouen tèxtils, mobles auxiliars com a tauletes i calaixera, així com llums.