La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha ratificat l’anul·lació de la concessió de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a un consorci liderat per Acciona, ha tornat a situar sota els focus la figura de Joan Pinyol, cervell d’aquella polèmica privatització. Es dona la circumstància que Pinyol és ara un dels màxims promotors de la municipalització d’Aigües de Barcelona (Agbar) que intenta dur a terme l'alcaldessa  Ada Colau.

La trajectòria de Pinyol està marcada per la paradoxa. Durant molts anys proper a CiU, actualment és un càrrec de confiança de Barcelona en Comú, la plataforma de Colau, que l’agost del 2015 el va fitxar com a responsable de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Pinyol és proper a Eloi Badia, regidor de Presidència, Aigua i Energia a l’ajuntament de Barcelona. A la vegada Badia és vicepresident de Medi Ambient de l’ÀMB. El nomenament de Pinyol com a director de Medi Ambient de l'ÀMB va ser una sorpresa al seu dia, atesa la seva vinculació fins llavors amb els equips de CiU en diversos organismos públics.

A Pinyol se li atribueix un passat tèrbol en els seus inicis com a consultor al servei d’ajuntaments governats per la desapareguda coalició nacionalista. El 2011, Lluís Recoder, llavors conseller de Territori en el primer govern d’Artur Mas, el va fitxar com a gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Des d’aquest càrrec va participar en el disseny de l’operació de privatització i adjudicació de l’ATLL a un consorci encapçalat per Acciona. Operació efectuada el desembre del 2012, que havia de reportar 1.000 milions d’euros a les exhaustes arques de la Generalitat, en ple esclat de la crisi.

La guerra de l'aigua

Va ser l’inici de l’anomenada “guerra de l’aigua”. El concurs mitjançant el qual es va concedir la gestió de l’ATLL a Acciona va ser recorregut entre altres per Agbar i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va revocar el 22 de juny del 2015. Una sentència ratificada aquesta setmana pel Suprem.

Pinyol va arribar a la gerència de l’ACA després que ho fes el seu director, Leonard Carcolé, màxim responsable de l’adjudicació de l’ATLL -que, a la vegada, presidia-. Carcolé va dimitir el 2013, ja en l’etapa com a conseller de Territori de Santi Vila, arran de la crisi oberta per la sentència del TSJC. I Pinyol va ser recol·locat a l’Institut Català del Sol (Incasòl) com a gerent.

De l’Incasòl, Pinyol va passar el 2015 a l’AMB. Des de la seva nova responsabilitat, i juntament amb altres operadors, ha recorregut ara l’increment de l’11,8% de la tarifa de l’aigua en alta subministrada per ATLL -gestionada per Acciona- i aprovat pel Consell d’administració de l’ACA.

Sense el ple de condicions de l’adjudicació de l’ATLL,  la redacció del qual s’atribueix a Pinyol en la seva etapa de gerent de l’ACA, l'increment hauria estat imposible. La pujada es va aprovar el 28 de desembre del 2017, dia dels Sants Innocents.

Hi ha qui creu que Pinyol ja hauria d’haver dimitit o que els seus nous caps polítics, Badia i l’alcaldessa Colau, l’haurien d’haver cessat. Però ara el necessiten per provar de municipalitzar Agbar. La guerra de l’aigua continua i Pinyol només ha canviat de trinxera.  

FOTO: Joan Pinyol -a l'esquerra- i Eloi Badia / AMB