"L'interès públic ja no és títol jurídic suficient per modificar o alterar un contracte de concessió de servei públic". Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi "L'interès públic i la seva satisfacció amb la col·laboració publico privada" encarregat per la Cambra de Comerç de Barcelona i elaborat pels catedràtics de Dret José Maria Gimeno Feliu, Gonzalo Quintero Olivares i l'expresident del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional Pascual Sala. 

Més concretament, Gimeno ha recordat que la normativa europea del 2014 "invalida" el rescat "unilateral" d'una concessió per part de l'administració apel·lant a l'interès públic o a criteris ideològics. Així doncs, la única opció que quedaria seria l'expropiació. En qualsevol cas, no ha dubtat en alertar que un rescat incorrecte d'una concessió pot incórrer en delictes de prevaricació, coaccions o usurpació. "L'interès públic ja no és monopoli del sector públic", ha reblat. 

En aquest sentit, el president d'assumptes jurídics i fiscals de la Cambra, Joan-Francesc Pont Clemente, ha explicat que l'estudi "jurídic i no polític" sobre la col·laboració publico privada es basa en tres idees principals: confiança en el compliment de condicions i pactes, seguretat jurídica en el desenvolupament del contracte i condicions "conegudes i equitatives" per a totes dues parts en cas d'extinció del contracte.  

(Re)municipalització?

Des de bon començament, Gimeno ha volgut matisar que la (re)municipalització és un concepte "equívoc" ja que no és només que l'administració hagi tingut "sempre" la titularitat del servei sinó que directament no existeix com a tal en el diccionari. "Els serveis ja estan municipalitzats", ha afegit just abans de fer un canvi de conceptes: (re)municipalització per (re)internalització. 

Enmig de la polèmica de si els serveis públics han de ser o no prestats per l'administració, els experts defensen que el més important no és el tipus de gestió (directa o indirecta) sinó "la millor prestació del servei públic". I és que en gestió pública, "l'equitat forma part de l'eficiència". 

Davant les objeccions ideològiques de la gestió indirecta del servei públic, el trident de catedràtics apel·la a la jurisprudència acumulada per recordar que els contractes on el sector privat finança les inversions o explotació dels serveis públic no constitueixen "una forma de privatització." De fet, consideren que són institucions jurídiques que mouen inversions privades per proveir equipaments públics.