Els contribuents catalans són els que més temps treballen per pagar impostos i complir així les seves obligacions tributàries amb Hisenda. Més concretament, un contribuent mitjà català tarda 184 dies a pagar els seus impostos, mentre que la mitjana nacional es troba en 180 dies, segons l'estudi del Dia de l'Alliberament Fiscal realitzat pel think tank Civisme. I no és fins llavors quan el contribuent passa a generar ingressos lliures d'impostos sobre béns. 

D'aquesta forma, l'anomenat alliberament fiscal dels catalans esdevé el 4 de juliol, coincidint amb el dia de la independència nord-americana, quatre dies després que la mitjana espanyola i deu dies després que Ceuta i Melilla, que és la comunitat que menys triga. Enmig, s'hi troben tota la resta, on destaca l'alliberament fiscal del País Basc i Galícia que data del 29 de juny així com Andalusia i el País Valencià durant l'1 de juliol. 

Gràfica d'"El Dia de l'Alliberament Fiscal per comunitats autònomes 2016", realitzada per Civisme

A més, Catalunya se situa en la tercera posició a l'hora de suportar el tipus efectiu més alt amb un 37% del sou brut de perfil mitjà (55.000 euros) d'Espanya, únicament superat pel 41,37% de Navarra i el 39% d'Extremadura. A la mateixa posició que Catalunya, se situen les Canàries, Andalusia o Galícia, mentre que València amb un 36,95% i Madrid amb un 36,4% es troben per darrere.  

Taula de "La càrrega fiscal de les rendes de treball, per comunitats autònomes", realitzada per Civisme

Un esforç fiscal més gran

"Els contribuents catalans realitzen un esforç fiscal més gran", ha assegurat l'economista i membre del Consell assessor de Civisme, Javier Santacruz a El Nacional. Més concretament, ha explicat que aquest esforç més gran es deu a l'impost sobre la renda (IRPF) i al pes de les cotitzacions a la Seguretat Social que ha tingut un efecte "especialment dur", ja que malgrat ser similar a la resta d'Espanya, hi ha una menor base d'assalariats a Catalunya. És a dir, "els mateixos diners recauen sobre menys persones". 

 

Gràfica comparativa de l'IRPF per trams / Carlota Camps

Tant a Catalunya com a la mitjana espanyola, l'impost que més colpeja les butxaques dels treballadors són les cotitzacions socials. D'aquesta forma, un treballador espanyol mitjà dedica 180 dies de sou a pagar impostos cada any, dels quals 102 corresponen a cotitzacions, 37 a l'IRPF, 25 a l'IVA, 11 a impostos especials i 5 a altres gravàmens. Mentre que un treballador català mitjà dedica 184 dies a pagar els seus impostos, cosa que suposa tres dies més d'IRPF i un dia més a altres gravàmens. 

La càrrega fiscal a l'Estat espanyol es divideix en cinc trams, mentre que a Catalunya els tipus es divideixen en sis trams. Per això, la diferència amb la resta d'Espanya no es troba tant en les bonificacions, que són lleugerament similars, sinó en la càrrega fiscal, ja que, segons Santacruz, "el tipus impositiu a Catalunya és més alt que en la resta de comunitats" i, a més, "els salts de trams es produeixen bastant abans". 

L'IRPF, una qüestió d'Estat

Al llarg d'aquest mes, apujar els impostos a les rendes més altes o abaixar l'IRPF a les rendes mitjanes i baixes s'ha convertit en una qüestió d'Estat. Un debat entre els socis de la Generalitat que sembla haver-se conclòs amb la determinació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per abaixar la pressió fiscal a tots els catalans, començant per les rendes més baixes, tal com va anunciar en la seva intervenció durant el Cercle d'Economia. 

Els catalans amb les bases liquidables més baixes, dels 12.000 fins als 80.000, paguen un tipus impositiu d'IRPF superior en 2,5 punts a la mitjana estatal i no és fins als 90.000 euros quan aquesta xifra s'equipara a la mitjana estatal, amb un IRPF del 17,19%. A partir dels 100.000 euros, la mitjana espanyola s'imposa progressivament a la catalana. 

 

Gràfica comparativa territorial de l'IRPF per trams / Carlota Camps

D'altra banda, la comunitat que paga un menor impost sobre la renda és Madrid, que es troba per sota de la mitjana espanyola, tant en els primers trams amb un tipus impositiu del 9,5% com en els trams alts amb un 18,85%.