El Banc d'Espanya assenyala que la caiguda del PIB espanyol s'hauria intensificat "notablement" en el segon trimestre, a causa del confinament, la suspensió d'activitats no essencials i les pèrdues de producció en la desescalada, fins a situar-se en una forquilla el punt mitjà del qual seria un descens proper al 20% intertrimestral, amb una taxa d'atur pròxima al 20%, encara que constata que des de principis de maig, els indicadors apunten a una "suavització parcial i progressiva" dels descensos interanuals de l'activitat.

Així figura a l'informe trimestral de l'economia espanyola, elaborat i publicat per l'organisme supervisor, en el qual assenyala que la pandèmia del coronavirus i les mesures introduïdes per contenir-la han tingut "efectes molt profunds" en l'economia global, encara que nombrosos països han emprès estratègies de desescalada gradual de les mesures de distanciament i l'activitat econòmica "ha començat a reprendre una certa normalitat".

L'organisme assenyala que la gravetat de la pandèmia i les mesures de contenció aplicades, tant a Espanya com en la majoria de socis comercials, han donat lloc a una "profunda recessió", de manera que, després de caure el PIB un 5,2% en taxa intertrimestral en el primer trimestre, avisa d'una "notable intensificació de la disminució del PIB" en el segon trimestre.

Això es deu que el període comprès entre confinament i el començament de la desescalada inclou set setmanes, de les quals només les dues primeres corresponen al primer trimestre, i la resta, al segon, a la qual cosa s'afegeix la suspensió d'activitats no essencials, en el qual la caiguda del producte va ser més pronunciada, i les pèrdues de producció registrades en la desescalada respecte al seu nivell habitual, que, encara que decreixents, s'han mantingut fins al final del trimestre.

Suavització parcial

No obstant això, constata que des de principis de maig, els indicadors apunten a una "suavització parcial i progressiva" dels descensos interanuals de l'activitat, semblant al desplegament del pla de relaxació del confinament. Amb tot, l'activitat i la despesa es mantenen encara clarament per sota dels nivells previs a la crisi sanitària.

En un escenari de recuperació primerenca (pèrdues de producció una mica menors del previst al març) el PIB cediria un 16% en el segon trimestre, mentre que en un escenari de recuperació gradual l'economia cauria un 21,8%. Concretament, apunta a una forquilla el punt mitjà de la qual seria un descens proper al 20% intertrimestral.

Per al conjunt de l'exercici 2020 manté que el PIB retrocediria, respectivament, un 9% i un 11,6% en la mitjana de l'any en els escenaris de recuperació primerenca i gradual, que podria assolir fins i tot el 15,1% en un escenari de risc.

Només a l'escenari de recuperació primerenca, el nivell del PIB al final de 2022 superaria el previ a la crisi, la qual cosa subratlla la possibilitat que les conseqüències de la crisi tinguin un "component durador".

Forta caiguda de la demanda nacional i les exportacions

Tots els components de demanda experimentaran descensos molt elevats en el segon trimestre, estima l'organisme. Dins de la demanda nacional, el retrocés del producte afectarà, igual com en el primer trimestre, els diferents components de la despesa privada, amb caigudes "molt acusades" del consum de les llars i, en especial, de les diverses rúbriques de la formació bruta de capital fix.

Addicionalment, és previsible que el nivell gairebé nul d'activitat turística porti a una aportació del sector exterior més negativa que en el període de gener-març, mentre el consum privat s'hauria vist llastat per les mesures de confinament.

En línia amb aquesta evolució del consum, el crèdit destinat a aquesta finalitat hauria presentat una important desacceleració, mentre la taxa d'estalvi de les llars hauria mostrat un fort repunt en el segon trimestre.

També avisa respecte al finançament de les decisions d'inversió, els fluxos de crèdit per a adquisició d'habitatge han presentat una caiguda "notable" a l'abril.

L'atur puja al 20%

Quant a l'ocupació, assenyala que s'ha vist molt afectat per la pandèmia, si bé l'afiliació va mostrar un augment modest al maig, sobretot en la construcció, després dels forts descensos observats des de mitjans de març.

"Després de les intenses caigudes acumulades a partir de mitjans de març, l'ocupació hauria començat a mostrar una certa estabilització al maig", valora el Banc d'Espanya, un fet que atribueix al procés de desescalada, en paral·lel a la disminució dels ERTO.

Segons l'organisme, el descens de l'ocupació, quan es mesura en termes de les hores treballades, hauria estat aproximadament del 20%, una reducció que seria una mica gran en el cas d'un escenari de recuperació gradual que primerenca.

Així, l'informe assenyala que la taxa d'atur experimentarà un augment significatiu en el segon trimestre, de manera que, després de créixer un 23,2% en la mitjana d'abril i maig, la taxa d'atur passaria del 14,4% de la població activa del primer trimestre a prop del 20% en el segon trimestre.

Al seu torn, ressalta que els costos laborals es van moderar en el primer trimestre pels ERTO, en tant que la resta d'indicadors salarials han mantingut una "elevada estabilitat" des de l'inici de la crisi, amb una alça mitjana del 2% de les tarifes salarials dels convenis col·lectius (6,5 milions d'afectats) fins al maig, davant el 2,3% de l'any passat.