La companyia xilena Teatro La Re-Sentida torna al Teatre Lliure per presentar La posibilidad de la ternura, un muntatge sobre el patriarcat i les noves masculinitats. L'espectacle, de la companyia xilena La Re-Sentida, està protagonitzat per un grup de set joves d'entre 14 i 18 anys que han decidit resistir-se al mandat cultural que els imposa ser agressius i autoritaris i s'embarquen en la construcció de la seva pròpia masculinitat, enfrontant-se a la por de ser insultats, humiliats i marginats, a través de la pràctica de la tendresa.
La tendresa com a eina de transformació
Enmig d’un context on la dominació de l’home no para d’imposar-se mitjançant guerres i violències sistemàtiques, la pràctica de la tendresa pren un poder revolucionari que permet habitar altres formes de comprendre la vida, allunyades de la barbàrie i de la brutalitat. Així, sobre l'escenari del Teatre Lliure, els nois s'obren per primera vegada a la possibilitat de contenir-se els uns als altres i manifestar-se afecte lliurement plantejant-se una infinitat de preguntes: com ens modifiquem si no tenim cap model masculí de referència per adoptar? Què ens frena a mostrar afecte, a demanar afecte? De què tenim por? Quant d'afecte falta en la vida dels homes en la nostra cultura? Com ens resistim a mandat cultural que ens imposa l'agressivitat? Com defensem la tendresa? Com en fem una pràctica política?
L'espectacle, de la companyia xilena La Re-Sentida, està protagonitzat per un grup de set joves d'entre 14 i 18 anys que han decidit resistir-se al mandat cultural que els imposa ser agressius i autoritaris i s'embarquen en la construcció de la seva pròpia masculinitat
Després de l'ovacionat Paisajes para no colorear que va passar pel Lliure el 2019, els directors i dramaturgs Marco Layera i Carolina de la Maza reflexionen de nou al voltant de les violències que imposa l'adult centrisme i les estratègies de control sobre els cossos. "L'obra parla de com la pràctica de la tendresa pot ser transformadora en un context on la masculinitat hegemònica continua imperant i establint normes de com han de comportar-se els homes", reflexiona Layera. "Aquestes normes estan molt vinculades amb la violència, amb la impossibilitat de mostrar fragilitat", afegeix de la Maza.
A escena, els set joves es permetran compartir els seus sentiments i manifestar-se afecte lliurement. El relat escènic s'ha creat amb les experiències i els testimonis d’adolescents xilens que van participar en diferents trobades i tallers, i se centra en la seva diversitat, les seves contradiccions i les seves pràctiques. "Ha estat un exercici de despullar-me, d'obrir-me, d'intentar mostrar la sensibilitat... Ha estat alliberador, bonic i difícil; per mi significa resistir i unir-me als altres", confessa Dimitri Bueno Ferrer, un dels intèrprets del muntatge, juntament amb José Miguel Araya Moreno, Camilo Bugueño Espejo, Efraín Chaparro Pérez, Marcos Cruz Andulce, Matías Mendez González i Leftrarü Valdivia Castro.
Estrenada el 14 de setembre a la Ruhrtriennale de Bochum (Alemanya) i amb una gira que els ha portat a visitar ciutats com Madrid, València, Sevilla i ara Barcelona, on es podrà veure del 23 al 25 de novembre al Teatre Lliure - Montjuïc (Sala Fabià Puigserver), La posibilidad de la ternura és el resultat de tallers i audicions amb adolescents. Així, després d’un procés de creació col·lectiva en el qual, a través d’impulsos d’escriptura, improvisació i testimonis, van conduir-los a reflexionar sobre les violències simbòliques que imposa l’adultocentrisme.