El novel·lista Richard Ford ha obtingut el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres. Així, s'ha imposat entre les 21 candidatures de setze nacionalitats diferents (enmig de les quals hi destacava la del portuguès António Lobo Antunes). Aquest Premi està dotat amb 50.000 euros i una escultura dissenyada per Joan Miró, i serà entregat a la tardor, conjuntament amb els altres Premis Princesa d'Astúries. El premi de les Lletres l'havien obtingut amb anterioritat autors com Doris Lessing, Leonard Cohen, Juan Rulfo o Mario Vargas Llosa. Fins ara, ja s'han revelat els noms dels guanyadors dels Premis Princesa d'Astúries 2016 de les Arts (Núria Espert), Comunicació i Humanitats (James Nachtwey), Investigació (el biofísic Hugh Herr), Ciències Socials (la historiadora Mary Beard) i Esports (el triatleta Javier Gómez Noya).

Una trajectòria difícil

Richard Ford (Jackson, Mississipi, 1944) va néixer a una família pobre i va tenir una adolescència molt problemàtica. No va llegir gairebé res, de jove, perquè té problemes de dislèxia; assegura que tot ho ha de fer a poc a poc, però que això l'ajuda a fer les coses millor. Va començar a treballar com fogoner de ferrocarril, i més tard va estudiar literatura. Com que les seves primeres obres venien poc, va dedicar-se al periodisme esportiu. El 1995 es va consagrar com a escriptor, quan la seva novel·la El dia de la independència va guanyar alhora el premi Pulitzer i el Faulkner. Des d'aleshores la seva fama no ha fet més que créixer.

L'Amèrica menys gloriosa

L'univers de Richard Ford es centra en els perdedors de l'Amèrica rural. Individus afectats per l'atur, desencantats amb la política i amb el món que els envolta, i temptats per la petita delinqüència. Ell s'interessa especialment per les situacions de crisi, ja que afirma que són moments "en els que es tanca el passat i la vida s'obre cap a un futur incert". És un univers que Ford coneix bé, perquè de jove s'hi havia mogut en cercles molt marginals. En aquest sentit, ell accepta l'herència de William Faulkner. Però rebutja l'etiqueta de Dirty realism que li col·loquen alguns crítics. 

Llegir Richard Ford, aquí

Només algunes de les principals obres de Richard Ford han estat traduïendes al català: El cronista d'esports, Acció de gràcies, Canadà  i Francament, Frank. En canvi, en castellà podem trobar la pràctica totalitat de la seva obra: Pecados sin cuento, Un trozo de mi corazón, La última oportunidad, Canadá, Acción de gracias, El día de la independencia, Incendios, De mujeres con hombres, Vida brava, El periodista deportivo, Mi madre, Rock Springs i Flores en las grietas. Autobiografía y literatura (2012).