A vegades el meu pare em pregunta si no escric a mà abans de posar-me a fer-ho a l’ordinador. I no, no ho faig. Escric directament aquí i sense gaire ordre ni previsió. Però, en canvi, no m’agrada llegir ficció en una pantalla. M’atabala i em cansa. El paper i la pantalla. El coneixement estable, perdurable, sòlid. La vida líquida i superficial, insaciables de click en click, absorbint i anul·lant informació progressivament. És un gran tema.
Escric directament aquí i sense gaire ordre ni previsió. Però, en canvi, no m’agrada llegir ficció en una pantalla. M’atabala i em cansa. El paper i la pantalla
Encara que no en siguem gaire conscients existeix tota una literatura tecnològica que viu més enllà dels llibres de paper. Amb l’arribada d’internet i les tecnologies de la informació es va obrir un món inesgotable per al fet literari, per tot el que permet a nivell de producció, emmagatzematge i difusió. Vull començar explicant les Love letters, que va crear Cristopher Strachey l’any (atenció) 1952. És una història meravellosa. Strachey no era pas escriptor, era informàtic. I va inventar un generador per “escriure” cartes d’amor, amb un sol click. El programa funcionava a través de probabilitats, amb una base de dades amb tot de paraules de diferents categories gramaticals. Els textos que generava van ser la primera manifestació de literatura digital i més endavant es van veure també com una crítica interessant a l’heteronorma (perquè la màquina no entenia de gènere). El resultat eren unes cartes curtetes, discutibles a nivell poètic, però convincents i totalment creades a través d’un algoritme.
Amb l’arribada d’internet i les tecnologies de la informació es va obrir un món inesgotable per al fet literari
Anem molt més endavant, el 2010, quan ja existien creacions digitals força més complexes. Serge Bouchardon publica Déprise, la història en sis escenes d’un home que perd el control de la seva vida. És una obra interactiva i al final de cada escena el lector redirecciona la lectura: a una banda, per exemple, podem llegir (justament) una carta d’amor, a l’altra, una de ruptura. L’obra demana, per tant, la nostra implicació directa i mentre llegim hem de decidir què volem seguir llegint (a l’estil de Rayuela o dels mítics Tria la teva aventura).
I molt més recent, dissabte passat, dia de Sant Jordi. Si vau passejar pel centre de Barcelona potser vau veure la cua infinita de Joana Marcús, l’obra de la qual va néixer a Wattpad. Els meus alumnes en són fans, de la Marcús i de Wattpad. Hi llegeixen i hi publiquen (de la mateixa manera que els que teníem ínfules literàries ho vam fer al fotolog en el seu moment). Wattpad ha creat tot un nou sistema literari al marge del marge del tradicional. Perquè tothom hi pot publicar i tothom hi pot llegir i comentar el que llegeix, és comunitat de milions d’escriptors, lectors i crítics (de fet, pots ser totes tres coses a la vegada). Els meus alumnes diuen que el que els agrada més és aquesta interacció entre qui escriu i qui llegeix; aquesta immediatesa i aquest feedback: poder opinar sobre què els agradaria que fes el personatge al proper capítol. Hi ha una via instantània amb l’autor, inexistent i impossible d’una altra manera. I em diuen que el que els satisfà més de tot és que sigui gratis i il·limitat.
Wattpad ha creat tot un nou sistema literari al marge del marge del tradicional. Perquè tothom hi pot publicar i tothom hi pot llegir i comentar el que llegeix
Potser és cert que la revolució digital és com una explosió de la qual hem sentit el so, però encara no hem vist els efectes. Aquests joves conceben l'escriptura com un acte de creació online. I té tot el sentit del món: és absolutament revolucionari poder arribar tantíssima gent. Perquè tenen la pulsió d’escriure i la funció de la literatura culmina quan hi ha algú a l’altra banda (d’aquest black mirror o de les pàgines amb olor de llibre nou) que et llegeix.
Ara, és tot meravellós a Wattpad? No. Evidentment. Hi pots publicar qualsevol cosa. Rèpliques i rèpliques d’històries plenes de clixés, nocives i delirants que no recomanaríem a ningú o textos plens de faltes d’ortografia que tenen milers de lectures. No hi ha filtre. No hi ha editor, no hi ha una mirada que controli ni revisi, ni tan sols l’espai per deixar reposar allò que s’ha escrit. Hi és tot i hi pot ser tot, del millor i del pitjor. Internet és una gran eina de crear i publicar que uneix interessos comuns i llengua. A la vegada, distorsiona els mètodes de publicació i edició establert; pensem en la cadena autor, editor, impremta, majorista i distribuidor (i en els mesos que passen des que acabes un llibre fins que es pot comprar a les llibreries).
Hi ha qui diu que si els llibres han sobreviscut a les fogueres, sobreviuran a internet
Potser heu llegit això i us plantegeu quin és el futur del llibre en paper. El cert és que ara mateix segueix sent l'element de prestigi dins el sistema literari. També hi ha qui diu que si els llibres han sobreviscut a les fogueres, sobreviuran a internet. Jo penso que conviuran totes dues coses: aquests nous fenòmens digitals, que seran cada vegada més sofisticats, amb el fet d’anar a una llibreria de vell i comprar-ne un de les pàgines grogues i desfetes, amb la lletra decimonònica de la firma de qui el va comprar vés a saber quan.