La Plataforma per la Llengua ha realitzat un estudi sobre la discriminació del català a les administracions, entre el juliol del 2013 i el desembre del 2015, a tots els territoris de parla catalana. El resultat no pot ser més preocupant. El català, lluny d'estar normalitzat, continua sent marginat. És més, molts ciutadans han estat sotmesos a vexacions pel fet de parlar en català. I aquells que han volgut denunciar aquestes pràctiques s'han vist obligats a perdre temps i diners, i les seves protestes poques vegades han estat escoltades.

No són fets aïllats

L'estudi de la Plataforma apunta que, davant la gran extensió d'aquests casos, la discriminació no es pot considerar com fets aïllats, especialment a les administracions de l'Estat, on hi ha més vulneracions dels drets lingüístics. La mateixa Plataforma ja havia realitzat un estudi sobre discriminacions lingüístiques entre el 2007 i el 2013. I tot comparant els dos ha constatat que no hi ha una evolució positiva. Espera que aquest informe serveixi per investigar aquests casos, tal i com va passar amb l'estudi anterior.

37 casos, però n'hi ha molts més

L'informe present relata 37 casos de greu discriminació, recollits durant dos anys i mig, però els autors de l'estudi estan segurs que en realitat n'hi ha moltíssims més, però que les víctimes no els denuncien per evitar problemes. La Plataforma ha recollit els casos que han estat denunciats a la premsa o a les associacions en defensa de la llengua catalana, però sospita que moltes vexacions no transcendeixen.

En contra de totes les normes

La Plataforma fa constar que la vulneració dels drets lingüístics no només vulnera les lleis autonòmiques, sinó també les estatals i fins i tot les europees. Recorda que Espanya va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que l'obliga a lluitar contra aquest tipus de comportaments. I constata que moltes legislacions que garanteixen l'accés al català no s'apliquen.

Una dificultat bàsica: el personal

A Catalunya la legislació estableix el dret de tothom a ser atès en català i a adreçar-se a l'administració en català. Però l'Estat no exigeix al seu personal destinat a territoris catalanoparlants competència lingüística en llengua catalana. Per tant, en la pràctica és fàcil que un ciutadà no trobi funcionaris que entenguin el català. És una dificultat que també s'observa a les Illes, especialment després de la reforma de la legislació lingüística al juliol de 2012, que va suposar una pèrdua de drets dels catalanoparlants. La regressió també ha estat forta a la Franja, durant el mandat de la presidenta Luisa Fernanda Rudi a l'Aragó (i això que allà el català ja partia d'una situació molt negativa: no té estatus oficial als territoris catalanoparlants, perquè no ho estableix l'Estatut). I al País Valencià hi ha drets que no estan prou reconeguts (per exemple, en la toponímia).

Si me hablas en catalán, suspendo el juicio

Dos casos

El 2013 un xinès casat en una espanyola des del 2001 va veure denegat el seu accés a la nacionalitat espanyola, perquè el magistrat del Registre Civil que el va entrevistar va detectar dificultats en parlar en castellà. No li va valorar el fet que parlava i entenia perfectament el valencià. Una noia de Figueres va demanar declarar en català en un judici per faltes. La jutgessa va respondre, senzillament que, "si me hablas en catalán se suspende el juicio". La noia va continuar en castellà per evitar més problemes, però posteriorment va cursar una queixa, que no ha progressat. Són dos dels 47 casos documentats.

Policia i Guàrdia Civil

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat responsables d'un alt percentatge de les vexacions per motius lingüístics. I això que tant el reglament de la Policia Nacional com el de la Guàrdia Civil estableixen com una falta molt greu la discriminació lingüística. No és gens estrany que els agents exigeixin parlar en castellà, fins i tot argumentant que s'ha de fer "por educación". Hi ha, inclús, qui ha estat vexat quan es presentava a la comissaria per denunciar un fet delictiu. Qualsevol ciutadà pot patir aquest problema: a l'estudi es presenten casos de discriminació a diputats en l'accés a institucions judicials del País Valencià. Aquests comportaments reflecteixen greus dèficits democràtics en les forces de seguretat de l'Estat.

Als jutjats, tampoc

El jutjat de primera instància de Vinaròs va enviar un escrit a un despatx d'advocats en què s'advertia que no s'admetrien les seves demandes si es presentaven en català sense traducció al castellà. En els casos en què hi ha hagut protestes per aquesta discriminació, el ministeri de Justícia no ha aplicat sancions. La Plataforma també es fa ressò de les polèmiques sentències en què es retirava la custodia als progenitors d'un nen amb l'argument que el català podria ser un problema per a ell.

Altres administracions

La discriminació cap al català també s'ha detectat a les seus diplomàtiques espanyoles, i el govern espanyol ha donat suport a aquest comportament. Al Registre Civil, que depèn del ministeri de Justícia, s'hi ha detectat reticències a acceptar documentació emesa en català (tot i que la llei estableix que se li pot presentar). I fins i tot es denuncien diversos casos de pacients que van ser obligats a canviar de llengua pel seu metge del sistema públic.

Discriminació legal

Els 37 casos descrits per l'informe es refereixen a casos de discriminació que vulneren la legislació. Però a la fi de l'estudi també es mencionen algunes pràctiques que suposen la discriminació del català, però que estan dins la legalitat espanyola. Per exemple, es menciona que en el registre de patents s'exigeix tota la documentació traduïda a l'espanyol i això suposa problemes de temps i de despeses per a les empreses que tenen documentació en català (com les escriptures de constitució). 

La defensa de l'educació en espanyol

Les recents lleis educatives estableixen que l'administració ha de compensar econòmicament els pares que volen educació en castellà per als fills i que no en troben a l'entorn del seu domicili. Una família valenciana va reclamar aquestes compensacions per educar la filla en valencià, però l'ajuda se'ls va denegar perquè la llei és molt clara i tan sols va a favor de l'espanyol.

Es desincentiva l'ús

La Plataforma denuncia que les accions discriminatòries de l'administració i, sobretot, la manca d'aplicacions de sancions contra els que vulneren els drets lingüístics, acaba generant entre els ciutadans reticències a l'ús del català. Molts ciutadans, per evitar-se problemes, renuncien a usar el català amb la seva relació amb policies, guàrdies civils, jutges i altres representants de l'administració. Els autors de l'informe argumenten que sense una eficaç protecció legal, el català no podrà consolidar-se.