Jamaica Kincaid és una autora caribenya, d'Antigua i Barbuda, que és famosa per les seves novel·les de transfons autobiogràfic; de fet fins i tot se l'ha criticat per exposar la seva intimitat i les seves relacions familiars sense cap pudor. Ara, l'editorial Les Hores tradueix per primera vegada al català un dels seus llibres més mítics: Lucy, on l'autora caribenya explica el primer any que va passar als Estats Units, quan va sortir amb 17 anys del seu país per fer d'au pair.
El desarrelament
En primer lloc, aquest llibre es podria llegir com una crònica del desarrelament. La protagonista se sent absolutament desorientada en arribar a un país on tot és nou. Algú que ja és adult, en arribar a un nou entorn, cal que es dediqui de nou a una exploració d'allò que l'envolta, tot aprendrent nous codis i noves normes socials, en allò que fa referència als amics, al sexe... I mentre reconstrueix el seu univers a un país nou, la seva situació és extremadament fràgil, "Estava sola al món", diu la Lucy (o probablement, ho diu el seu alter ego, la Jamaica Kincaid). Els maldestres intents benintencionats de la població local per apropar-se a la diferència sovint fan encara més dur el trencament.
La classe sí que importa
Però a més a més, la història de Lucy és també la història del conflicte de classes. La noia que arriba del Carib va a fer d'au pair a una vivenda de burgesos novayorquesos de conviccions progressistes. No és que Lucy sigui explotada per uns dèspotes sense cor: a la Lucy la tracten bé, li donen un espai, li fan regals, li paguen més d'allò acordat... Fins i tot pretenen ser una família per a ella. El petit problema és que la Lucy no vol una família. La relació entre la noia que ve d'una illa de gran pobresa i una elit benestant està marcada per la incomprensió. I, en certa mesura, no s'allibera del paternalisme, perquè el to de la relació continua dictat per qui és el patró. En un temps en què el progressisme és un concepte cada cop més difús, la visió de Kincaid no pot ser més reveladora.
Contra la mare
Moltes novel·les escrites per dones en l'actualitat són un cant a l'harmonia entre les dones de la mateixa família, i sobretot a la bona relació entre les dones de diferents generacions: mares i filles, àvies i netes... Kincaid se situa a les seves antípodes. Lucy posa al descobert l'abisme que separava la noia caribenya que va sortir del seu país de la seva mare. L'autora, que havia estat molt aviciada de petita, com a filla única que era, va quedar molt traumatitzada als nou anys, quan la seva mare es va tornar a quedar embarassada i es va veure obligada a compartir el seu amor, primer amb un germà i després amb diversos més. A partir d'aquí la tensió entre l'escriptora i la seva mare es va disparar. I a la novel·la la Lucy mostra una terrible voluntat d'independència, desmarcant-se d'uns pares dels que no en vol saber res. "Havia arribat a la conclusió que l'amor que em dedicava la meva mare només tenia com a objectiu convertir-me en el reflex d'ella mateixa", diu Lucy a la novel·la, per afegir a continuació: "i no sabia per què, però m'hauria estimat més morir-me que convertir-me en el reflex d'algú". Però com deia la mare de la Lucy a la protagonista: "Pots fugir, però no pas escapar-te del fet que soc la teva mare, que portes sang meva a les venes, que et vaig portar a dins meu nou mesos". Una frase que li sona a la Lucy a "cadena perpètua".
Més enllà de l'estereotip caribeny
Lucy és una novel·la de migració, però és una novel·la molt especial de migració, que escapa de la sensibleria fàcil. La protagonista és acollida per una família que la tracta raonablement bé, no la paga malament, no té dificultats insuperables d'adaptació... I, malgrat tot, no pot deixar de sentir-se estranya. Però part del problema no està en el problema migratori: Lucy no és només una migrant, sinó també una dona que sent la seva família com un problema a superar. Perquè Lucy és un personatge complex, dur, amb arestes, aspre... Potser perquè és la mateixa Jamaica Kincaid. I justament per això en resulta una novel·la complexa, dura, amb arestes, aspre...