A mesura que l'anunci de la data del referèndum s'acosta i el govern espanyol protagonitza una escalada verbal sense precedents per impedir-ho, a Catalunya i a Madrid creix el fantasma sobre la possibilitat que l'Estat tiri dels mecanismes coercitius previstos a la Constitució, un cop fracassada la presumpta Operació Diàleg amb la Generalitat. Precisament, és la pregunta que el president Carles Puigdemont va fer a l'executiu central durant una sessió al Parlament aquesta setmana, i que ha tingut una resposta ambigua però contundent per part del portaveu de la Moncloa.

"La força de l'estat de dret, que és el que legitima l'acció del govern i és la garantia última dels drets i llibertats de tots els espanyols", responia Íñigo Méndez de Vigo a la petició de Puigdemont sobre si l'Estat estava disposat a "utilitzar la força contra Catalunya". De Vigo, però, insisteix a no avançar escenaris de futur, perquè la seva pantalla continua sent la de l'oferta de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, sobre assistir al Congrés per debatre "a la seu de la sobirania nacional" el referèndum. "Insistim en aquesta invitació", ha reblat el portaveu.

El fet és que a la Moncloa esperen que s'imposi "el sentit comú" i qüestions d'aquesta índole es debatin "al lloc correcte". Per tant, descarten per ara més trobades –secretes o no– entre Puigdemont i Mariano Rajoy, com afirmaven fonts de vicepresidència properes a Santamaría aquest dilluns amb un "ara tot transcorrerà en el terreny públic". Així les coses, la negativa del govern català a assistir al Congrés sense pacte previ pel referèndum també és rebutjada per l'equip de Rajoy. "El govern [espanyol] no pot pactar sobre allò que no té competències", insistia De Vigo.

Així les coses, el representant de l'executiu central assegura que la data del referèndum no farà "caducar" l'oferta de diàleg, però la Moncloa ja apunta cap a dos flancs que es presumeixen clau per fer-lo fracassar el dia R, o amb anterioritat: la ciutadania i els funcionaris.

Sobre els primers, De Vigo ha instat la societat catalana a fer pressió a Puigdemont perquè s'avingui a la via del diàleg sense dret a decidir. "És un argument jurídic, però també és un argument polític, del compromís de tots els demòcrates amb l'ordre constitucional i la unitat del seu país", ha dit. Més tard ha afegit que "la gent" també volia que s'imposés "el sentit comú".

Però sobre de quina forma es podria condicionar els funcionaris perquè no facilitin el referèndum, el portaveu ha resultat més ambigu. Preguntat per El Nacional, ha fet una crida als treballadors públics a actuar "segons com diu la llei i amb allò que diu la llei". És a dir, d'acord amb la sentència del 9-N, que fonts de la Moncloa veuen com un precedent on s'avisa sobre que va ser delicte participar en la consulta –com creuen que s'aplicaria en aquest cas–.

Tanmateix, quant als Mossos d'Esquadra, el portaveu no ha volgut aclarir si la llei de seguretat nacional permet que l'Estat en prengui el control. "No faré escenaris de futur", ha respost a aquest diari. La qüestió és que el Partit Popular, PSOE i Ciutadans van rebutjar aquest dijous al Congrés de derogar la llei, que des de la seva impulsió va ser interpretada com una forma encoberta de prendre el control de la policia autonòmica "per a la defensa d'Espanya", tal com va denunciar el defensor de la proposició, el senador d'ERC, Bernat Picornell.