Amb la probable convocatòria d'unes eleccions per al 26J, els grups catalans comencen a afinar estratègies. Democràcia i Llibertat (DiL) pressiona ERC per la possibilitat de formar una llista unitària, com avançava aquest diari, amb l'objectiu de sumar esforços per superar En Comú Podem. Ara li ha tocat el torn a aquest darrer. Segons ha pogut saber El Nacional, ECP estudia ara dues alternatives per aconseguir obtenir grup parlamentari propi, una promesa electoral que no s'havia pogut satisfer.

En una trobada amb el president del Congrés, Patxi López, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va indicar fa uns dies la seva voluntat que es reedités "la fórmula d'èxit" de la llista formada per Podemos, Iniciativa i Barcelona en Comú. Tanmateix, el principal retret que ha rebut la coalició durant aquest temps era haver hagut de confluir en el grup plurinacional d'En Marea, Podemos i el mateix ECP. El precedent podria suposar-li un escull amb l'adveniment de nous comicis, i un retret per part dels opositors. Si els comuns aconsegueixen el seu objectiu, serien aleshores el partit català amb el grup majoritari al Congrés.

De coalició a partit instrumental

La mesa del Congrés no va permetre als comuns grup propi el passat 20 de desembre, al·legant que havien concorregut amb Podemos a les eleccions, i forces que no competeixen no poden anar separats. L'aritmètica de la mesa tampoc hi ajudava: Hi havia tres membres del PP, dos del PSOE, dos de Ciutadans i dos de Podemos (un d'ells d'ECP). El líder d'ECP, Xavier Domènech, va culpar el PSOE del veto al seu grup, i indicava que "hi va haver un punt en què va arribar a semblar que ens estaven plantejant aquest joc [el grup] a canvi de la investidura".

ECP afirmava haver complert els requisits necessaris: El 15% dels vots a totes les circumscripcions on es presentaven i un mínim de cinc escons. Però no va ser suficient per als seus fins, i enguany estudien la possibilitat de presentar-se en forma de partit instrumental davant de la Junta Electoral Central. La marca ja és seva, va ser registrada el 21 de gener, i només caldria usar-la com a tal, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions. 

Una segona fórmula podria passar per presentar-se com a partit en aliança amb un dels membres de la llista presentada el 20 de desembre. És a dir, que a la marca hi constés, per exemple, "En Comú Podem/Barcelona en Comú", o bé "En Comú Podem/ICV". Més dificultats tindria possiblement "En Comú Podem/Podemos" per la possibilitat que la mesa tornés a al·legar l'argument de la no competició. La presència del segon nom permetria gaudir d'avantatges com els minuts publicitaris, assignats a les formacions que ja tenen presència parlamentària. Alhora podria servir per rebre cert finançament que pertoca a aquelles que tenen cert nombre de diputats.

Les fonts consultades asseguren que és un debat que està obert dins de la formació. Coincideixen en el fet, tal com va afirmar Domènech en una entrevista amb El Nacional, que existeix un "espai polític" a Catalunya que volen aprofitar. Aquest passa per una alternativa que defensa la socialdemocràcia i el dret a decidir. La seva estratègia com a projecte és de llarg recorregut, de manera que l'articulació jurídica es veurà supeditada a la voluntat de consolidar-se més enllà del curt termini.