La trifulga entre El País i La Sexta d'aquest divendres a propòsit del cas Lezo tenia matèria per a una pintura negra de Goya com "Duelo a garrotazos". Al final, vés per on, ha quedat en baralla de galls. Una gresca més falsa que un euro de fusta sobre qui va explicar i qui va callar informació sobre la presumpta xarxa de corrupció teixida a l'entorn del Canal de Isabel II per Ignacio González, l'expresident de la comunitat de Madrid. La trifulga no ha servit més que per inflar alguns egos i ocultar el cas real. Anem a pams.

El País revelava aquest divendres noves converses entre els directius de La Razón, Mauricio Casals i Francisco Marhuenda, que discuteixen concretament i oberta com pressionar l'actual presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes. Volien evitar que Edmundo Rodríguez Sobrino, propietari del 23,9% de La Razón i directiu del diari, l'involucressin en la investigació sobre els tripijocs del Canal d'Isabel II.

En una de les converses entre Casals i Rodríguez, el primer tranquil·litza el segon: "I que vegi [Cifuentes] que no és només La Razón, sinó que també hi ha La Razón, Antena 3, Onda Cero i La Sexta (...). I no et preocupis, que les passarà putes aquesta senyora".

"Ferreras, de cine"

No va servir de res. A Rodríguez Sobrino el van empresonar el passat 21 d'abril, el mateix dia que Ignacio González. Més sort van tenir Casals, president de La Razón, i Marhuenda, director del diari. Els dos van ser desimputats del delicte de coacció a Cifuentes.

Les converses duen el diari de Prisa a titular "Els enregistraments del cas Lezo revelen les pressions d'Atresmedia [empresa matriu dels mèdia de Planeta] a Cifuentes per a protegir el responsable del Canal d'Isabel II a Amèrica", que no és altre que Rodríguez Sobrino.

D'una altra conversa entre Casals i González, la Guàrdia Civil en dedueix que, almenys en una ocasió, Casals "sembla haver pogut aturar que a (...) La Sexta comentin i/o debatin" sobre un pretès cobrament de comissions que involucra al mateix González. "Pensaven d'emetre-ho", comenta Mauricio Casals, però "[Antonio] García Ferreras [presentador del programa de La Sexta Al Rojo Vivo] s'ha portat de cine".

Una emprenyada de 14 minuts

Ferreras s'ha emprenyat. Molt. Molt. Molt. Al Rojo Vivo d'aquest divendres ha dedicat un segment de gairebé catorze minuts a emfatitzar reiteradament que, malgrat les pressions d'Ignacio González, el seu programa i els telenotícies de La Sexta "sempre van informar" de les corrupteles que envoltaven l'expresident de la comunitat de Madrid. N'han destacat una derivada menor, que ni figura a la interlocutòria d'Eloy Velasco, el jutge que investiga el cas: la compra fraudulenta per l'esposa d'Ignacio González d'un "luxós àtic dúplex" de 500 metres quadrats a Marbella.

"Mentrestant", acusa Ferreras, "molts periodistes d'El País tenien molta informació sobre l'àtic dúplex i no la van donar. Més encara, hi havia ordres de posar-se de perfil (...) amb els escàndols de González". Cita com a prova una entrevista a González de l'1 de maig de 2014 en què ni una de les 26 preguntes no es refereix als tripijocs que ja llavors s'investigaven.

El conductor fa desfilar en favor seu periodistes d'altres mitjans (Público, El Confidencial, InfoLibre, eldiario.es) del seu equip habitual de tertulians. Per sobre de tots surava Eduardo Inda, que és qui va aixecar l'escàndol de l'àtic/comissió d'Ignacio González a El Mundo. Inda és un dels periodistes que feia servir el grup de policies que van fabricar informes falsos contra polítics independentistes dins l'"operació Catalunya". El digital que ara dirigeix, OK Diario, és l'únic que no va publicar la imputació de Marhuenda, parella estelar del mateix Inda a La Sexta Noche. Casualitat.

Dramàticament, conclou Ferreras: "Jo en persona vaig acudir a la Policia Nacional i (...) declarar davant la fiscalia de Madrid contra un senyor que avui és a la presó i que es diu Ignacio González". Com volent dir que el seu testimoni havia estat decisiu. Au va.

Batussa vulgar

L'única marca de Prisa que se salva de la catilinària és la Cadena SER, el mitjà que més temps ha dedicat a les martingales de l'expresident de la comunitat de Madrid. El descàrrec de Ferreras inclou algunes imatges de l'espionatge a què va ser sotmès González en un viatge a Colòmbia, una de les exclusives de la ràdio de Prisa sobre el personatge.

Per acabar de convertir un colossal episodi de corrupció en una vulgar batussa de periodistes, a Ferreras li ha replicat, amb onze tuits, un dels periodistes polítics més veterans d'El País:

Res personal

Ni uns ni altres no responen a res substancial. Pitjor: es contradiuen, segurament perquè en una baralla arriba un punt en què ni recordes quin era el motiu de la cosa i et concentres a tombar l'adversari.

El País suggereix que Atresmedia pressionava Cifuentes per a salvar un dels seus socis i directius. Nah. La mateixa Cifuentes va dir al jutge que no s'havia sentit coaccionada, declaració que va decidir la desimputació de Casals i Marhuenda. A aquest últim, a més, Cifuentes havia deixat clar, "com a amic", que no tenia res personal contra Rodríguez Sobrino.

Per explicar la contradicció, el diari de Prisa insinua que la decisió del consell d'administració de La Razón —llegeixi's Planeta— de vetar la campanya contra la presidenta Cifuentes es deu a l'interès d'Atresmedia en gestionar les universitats que projectava la comunitat de Madrid. En què quedem? Era Atresmedia qui pressionava la presidenta o era un bullying particular de Casals, Marhuenda i Rodríguez Sobrino al marge de la seva pròpia empresa?

Per la seva banda, Ferreras s'esplaia en mostrar fragments del seu programa i dels telenotícies de La Sexta que informen de la investigació sobre els tripijocs de González. Esclar. Van fer el que ningú no podia evitar des del 2012, quan la fetor a l'entorn del Canal d'Isabel II es podia tallar amb un ganivetet de postres.

L'elefant a la sala

Tant de soroll i el més calent és a l'aigüera: els negocis fraudulents a Amèrica Llatina dels quals s'acusa González, Rodríguez Sobrino i altres, negocis pels quals ara dormen a la presó. És a això, als moviments de diners i xecs de la societat panamenya Lauryn Group, el despatx Igra i el banc suís Anglo Irish Bank —no al "luxós àtic dúplex" ni a la xerrameca mafiosa de Marhuenda, Casals i Rodríguez— al que es dedica la Cadena SER des del 2009, dos anys abans dos, gràcies a la perseverança d'una de les seves periodistes, Pilar Velasco, les investigacions de la qual han permés arrencar el cas Lezo i són les úniques que el magistrat esmenta en la seva interlocutòria d'ara fa una setmana.

Per aquesta feina es va querellar Ignacio González el 2011 contra Pilar Velasco per descobriment i revelació de secrets. La periodista va ser imputada en primera instància. González era llavors vicepresident d'Esperanza Aguirre. Velasco, una reportera que treballava sola. Ferreras va anar a declarar a la fiscalia. Velasco va estar dos anys processada.

La querella va ser desestimada dos anys més tard per l'Audiència de Madrid. La periodista, segons diu a l'interlocutòria d'arxivament, es va limitar a fer-se eco d'una notícia "d'evident relleu social" que "compleix els requisits de veracitat i interès general". Més: en un vot particular, un dels magistrats critica obertament l'instructor del cas, el jutge Adolfo Carretero, perquè la seva imputació "està mancada de tot fonament".

Ningú no va entrevistar Pilar Velasco, ahir. Ni El País ni La Sexta. Es coneix que la substància de la trama corrupta era menys important que inflar l'ego dels periodistes que papallonejaven al seu voltant sense cremar-se les ales —i tirar merda sobre el competidor. En una de les converses filtrades, Marhuenda parla amb González de "piratolandia". Doncs això.

Tensions Prisa-Planeta

Era qüestió de temps que esclatés la pugna entre Prisa i Planeta. Una anècdota revela l'abast de les tensions entre els dos grups.

El 23 de desembre del 2016, El País va publicar una informació sobre els comptes de Planeta Corporación amb aquest títol: "L'auditor acusa Planeta de maquillar les seves pèrdues". El subtítol diu: "La matriu del grup no va afegir al seu resultat el deteriorament de la seva participació al [Banc] Sabadell". Era cosa vella i sabuda, referent als comptes del 2015. No només és estrany que l'auditor "acusi" el seu client. Aquest verb s'utilitza de forma punitiva per tacar negativament les xifres de l'exercici.

Era simplement l'execució d'una amenaça de Juan Luis Cebrián, president de Prisa, en ser entrevistat per Carlos Alsina al matinal d'Onda Cero, la ràdio d'Atresmedia. L'entrevista era part de la promoció de les memòries de Cebrián. En acomiadar-se, l'autor va dir al conductor, a micròfon tancat: "Haurem de publicar el patrimoni de la família Lara [els amos de Planeta i Atresmedia] i el de Maurici Casals, aviam si així us tranquil·litzeu!". La història va ser confirmada a El Nacional per John Müller, adjunt al director d'El Español, que era al programa i ho va escoltar tot.

Cebrián venia calent d'una entrevista prèvia amb Jordi Évole al Salvados, de... La Sexta. El president de Prisa es va incomodar força quan als dos programes li van preguntar pel seu patrimoni i les informacions que el vinculen als papers de Panamà, cosa que sempre ha negat. A Alsina li va etzibar: "No he vingut aquí a [...] confessar els meus pecats ni a sotmetre'm a una sessió psiquiàtrica. [...] Em pot preguntar vostè quantes vegades m'he masturbat, però tampoc no li ho contestaré. Perquè no crec que sigui d'interès públic ".

Cebrián era allí per parlar del seu llibre, però poc se'n va cantar en una i una altra entrevistes. I una última trivialitat: les memòries estan editades per Debate, del grup Penguin Random House, el principal competidor de Planeta en llengua castellana.