Siemens Energy podria fer desaparèixer la històrica marca espanyola Gamesa, fosa com a fabricant d'aerogeneradors eòlics a Siemens Gamesa des de 2017, i acomiadar els 5.000 treballadors que té a Espanya pels errors tècnics dela seva última màquina, que han costat a l'empresa almenys 1.600 milions d'euros, segons va reconèixer la mateixa companyia. Fonts de Comissions Obreres i UGT-FICA alerten del risc de tancament a Espanya i acusen la direcció de l'alemanya de prendre "males decisions" per arribar a aquesta situació que precipitarà les pèrdues a uns 4.000 milions d'euros, segons els va comunicar l'empresa recentment.
El proper 15 de novembre, Siemens Energy publica els seus resultats anuals i el dia 21 és el Capital Markets Day en el qual anunciarà els plans de l'empresa. El pla de rescat europeu al sector eòlic, presentat aquest dilluns a la Comissió Europea, dona una mica d'esperança, encara que des de UGT apunten que "no és suficient".
Aquest dia, el 21 de novembre, és el dia marcat a foc pels treballadors espanyols per conèixer el seu futur, sobretot després que el CEO de l'empresa, Christian Bruch, posposés la reunió amb els sindicats que tenia prevista per al passat 16 d'octubre, segons denuncien des de UGT-FICA, que creuen que més aviat és una cancel·lació de la trobada i que els transmet "unes males sensacions" sobre el futur de l'empresa.
L'empresa, consultada per ON ECONOMIA, s'ha negat a fer declaracions amb perspectives de futura al·legant que es troben en el "silent period" (sic) referint-se al període de silenci previ a la informació als mercats, amb tal de no influir en la seva posició a la Borsa. En agost, empresa i sindicats van esquivar els primers acomiadaments amb un ERO que es va saldar amb recol·locacions, baixes voluntàries i prejubilacions.
Europa, al rescat
A qualsevol dels escenaris possibles, els acomiadaments seran massius a Espanya. "L'escenari més dur seria que l'empresa decideixi deixar l'onshore (eòlica terrestre) i se centri en l'offshore (marina), que suposaria el tancament i l'acomiadament de 5.000 treballadors," expliquen des de Comissions Obreres, tenint en compte que l'eòlica marina està per arrencar a Espanya, amb el mapa ja aprovat però pendent de les normes de la subhasta per començar a construir, i que la construcció arrencaria aproximadament en 5 anys. "Un altre escenari, que seria reparar els errors de totes les màquines i iniciar un altre model, també costaria centenars o milers de llocs de treball, perquè caldria parar almenys dos anys", afegeixen les mateixes fonts.
Bruch, CEO de l'empresa, va reaccionar aquest dilluns positivament al pla de rescat eòlic anunciat per la Comissió Europea, que preveu duplicar fins a 1.400 milions d'euros el pressupost per a tecnologies netes i accelerar la burocràcia per als permisos per tal d'assolir el 42,5% del mix de 2030 en renovables. Per assolir-lo, espera passar dels 204 GW ja disponibles el 2022 als 500 el 2030 (Espanya en té 8,3). "S'estan establint les bases necessàries per construir una indústria eòlica europea que sigui resilient i competitiva a nivell mundial, una cosa que necessitem urgentment per afrontar la tempesta perfecta que actualment afecta a la indústria eòlica," va dir Bruch, donant una mica d'alè a l'empresa espanyola.
En actitud d'acció busca competir amb els estímuls xinesos i nord-americans i inclou criteris qualitatius i compensacions per la inflació, així com finançament a tota la cadena de subministrament, però no contempla la prioritat cap a participants locals en les subhastes o un percentatge mínim de parcs construïts a terra europeu. "Quan parlem de renovables i de descarbonització, també caldria tenir en compte que el producte que ve de fora també contamina més pel transport", apunten fonts de UGT-FICA a favor de millorar unes subhastes que ja han perjudicat altres empreses del sector com a General Energy Renovables.
Malgrat l'auge de les renovables, el sector eòlic acumula milers de milions en pèrdues a Europa i a Espanya i diversos processos d'acomiadaments, en part per la competència xinesa (amb molt millor accés a les matèries primeres) i pels preus de les subhastes públiques, que moltes vegades no resulten rendibles per als fabricants europeus.
Possible final de la marca
Mentre que des de CC.OO tenen una mica d'esperança en què l'impuls d'Europa ajudi a salvar la companyia i els llocs de treball a Espanya, des de UGT creuen que "fa temps que planegen eliminar la marca Gamesa" i asseguren que l'empresa va desatendre els oferiments sindicals per fer de mitjancers amb el Govern espanyol en els PERTE de renovables.
Siemens Gamesa té oficines i plantes de producció en diverses ciutats d'Espanya, la més important d'elles a Sarriguren, Navarra, amb 1.800 treballadors. La resta compten amb entre 500 i 600 treballadors en ciutats com València, Lerma o Burgos, així com oficines corporatives d'Investigació a Madrid i Zamudio amb 600 treballadors en cada una d'elles.
Gamesa va néixer el 1976 com a empresa metal·lúrgica i el 1995, ja amb Iberdrola com a inversora de l'empresa, va construir el seu primer parc eòlic a Espanya, model que després exportaria a diferents països d'Europa, així com als Estats Units, la Xina i Mèxic. El 2001 va començar a cotitzar en l'IBEX 35 i el 2006 va tancar la seva part aeroespacial per centrar-se en el llavors lucratiu negoci de les renovables. Mentrestant, Siemens Wind Europe creixia a passos gegantescos i el 2017 va comprar la major part de Gamesa. Va completar la compra el maig de 2022 aconseguint el 98% de les accions el febrer de 2023.
Fonts de UGT acusen Siemens d'"eliminar" premeditadament Gamesa i recorden que "abans de la compra, l'empresa gairebé sempre va tancar amb beneficis". "Des que va entrar a Gamesa, Siemens ha prescindit de directius i tècnics amb coneixement de la companyia i ha pres decisions errònies que han derivat en la fallada tècnica", abunden les mateixes fonts.
La fallada tècnica al rotor dels aerogeneradors de Gamesa va propiciar la crisi més important de la història d'ambdues companyies (Siemens Energy i Gamesa), amb una caiguda a la Borsa alemanya del 37% i unes pèrdues esperades associades a aquests problemes d'uns 1.600 milions, principal "llast" segons fonts empresarials dels resultats que presentarà.