El ritme de nous contractes de lloguer signats a la ciutat de Barcelona ha caigut un 40% entre 2019 i 2025, en concret, de 51.294 a 30.789, segons un estudi publicat aquest dijous per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que analitza la situació del mercat de lloguer de la capital. La davallada és més acusada en els contractes de fins a 750 euros mensuals, que es redueixen un 65%, fins a les 5.339 signatures. En canvi, els contractes de rendes superiors a 1.300 euros han augmentat un 10% i passen de 6.622 l'any 2019 a 7.308 el 2025. Les dades dibuixen un mercat que s'ha estret per la base i que ha empès bona part de la contractació cap als trams de preus més alts, de manera que l'oferta assequible ha perdut pes de manera molt pronunciada.
El president de la Cambra de la Propietat, Joan Ràfols, ha assegurat que aquestes dades "posen de manifest que no s'ha produït un simple desplaçament dels contractes de rendes baixes cap a intervals de preus superiors, sinó una forta davallada de la contractació, concentrada especialment en els segments més econòmics". Ràfols ha advertit que l'evolució és "especialment preocupant" sobre les oportunitats d'accés al lloguer de les famílies amb menys recursos, i ha subratllat que el fenomen no es limita a un o dos districtes sinó que és generalitzat a tota la ciutat. La lectura del president de la Cambra és que el mercat no està redistribuint l'oferta sinó que l'està reduint, i que aquesta reducció afecta sobretot els qui més necessiten un habitatge de lloguer.
Pel que fa al balanç entre altes i baixes de contractes de lloguer, que permet analitzar l'evolució neta dels contractes vigents, la ciutat de Barcelona ha passat d'un saldo de 3.893 contractes el 2019 als 425 del 2025. El nombre total de contractes vigents augmenta any rere any, però ho fa amb un ritme molt més moderat. Aquestes dades, segons la Cambra de la Propietat, indiquen que "ha desaparegut la incorporació neta de nous contractes al mercat de lloguer, en un context d'augment de població i necessitats residencials". La diferència entre el saldo de fa sis anys i el de l'any passat és especialment eloqüent: el mercat ha passat d'incorporar gairebé quatre mil contractes nets anuals a poc més de 400, una xifra que queda molt per sota del que seria necessari per absorbir la demanda existent i que explica per què la pressió sobre els preus no cedeix malgrat la reducció de la contractació.
Els preus pugen un 16%
Pel que fa als preus, els nous contractes d'habitatge s'han encarit de 979 euros mensuals el 2019 als 1.135 euros del 2025, fet que suposa un augment del 16%. Aquest increment, combinat amb la reducció del nombre de contractes signats, configura un escenari en què menys persones aconsegueixen accedir a un habitatge de lloguer i les que hi accedeixen ho fan a un cost més elevat. La Cambra de la Propietat també ha apuntat que la reducció en el ritme de contractació de lloguer és un fenomen generalitzat en el conjunt de Barcelona i que no es limita a alguns districtes concrets, cosa que reforça la idea que es tracta d'un problema estructural del mercat i no d'una situació puntual d'algunes zones.
L'estudi de la Cambra arriba en un moment en què el debat sobre l'habitatge torna a ocupar un lloc central en l'agenda política i social, i les seves conclusions apunten a una dificultat creixent per accedir a un lloguer assequible en una de les ciutats amb més pressió residencial d'Europa. Les xifres presentades aquest dijous no són només una fotografia del mercat sinó també un avís sobre les conseqüències socials d'una contracció de l'oferta que afecta especialment els col·lectius amb menys capacitat econòmica.