La conselleria d'Acció Climàtica fa temps que reconeix que Catalunya ha viscut "una dècada perduda" pel que fa a les energies renovables i no acaba de posar-se al dia, ni tampoc d'equiparar-se a altres indrets de l'estat espanyol. Per fer-ho i aconseguir la neutralitat climàtica de cara a l'any 2050, segons ha assegurat aquest dilluns la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, Catalunya hauria d'invertir 59.024 milions d'euros fins llavors. "Estem parlant d'un esforç inversor en renovables que es trobaria entre el 0,7 i el 2% del PIB", ha afegit la consellera en roda de premsa, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Amb aquest esforç, Catalunya obtindria 62.890 MW addicionals de potència en renovables, respecte als només 4.092 MW que tenia l'any 2020. És el primer dels 17 punts de la Nota d'Economia que ha presentat avui la consellera com a claus per a 'La transició cap a un nou model energètic més net i just'.
L'ús més intens d'energies renovables, sobretot eòlica i solar, un augment de la sobirania energètica, deixant de dependre de combustibles fòssils importants, i una societat més justa i descentralitzada amb més participació dels ciutadans son alguns dels eixos d'aquesta nota.
La consellera ha assegurat que els fons europeus Next Generation i els del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, dels quals un 36% es destinen a descarbonitzar l'energia, no son suficients. "Amb tot, aquesta inversió pública mobilitzada pel MRR només cobreix un 5% de les necessitats reals", ha dit.
L'autoconsum, ha assenyalat la directora general d'Anàlisi Econòmica, Marta Curtó, serà clau no només per a garantir la transició energètica, sinó també per disminuir la pobresa energètica, que afectava prop del 10% de les llars a Catalunya segons les seves dades. "Gràcies a la creació de comunitats ciutadanes es transformaran en 'prosumidors' (productors i consumidors alhora)", ha afegit".
Les renovables, segons, segons un estudi de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), només han d'ocupar un 2,5% addicional del territori. Però un altre element clau és la reducció del consum d'energia."El consum d'energia es reduirà un 30,7% l'any 2050 respecte al consum de l'any 2017 –un 1,1% anual-. Això implica més eficiència energètica", ha valorat la directora general d'Anàlisi Econòmica, que també parla de l'electrificació com una de les claus de la transformació del sistema energètic. El Col·legi d'Enginyers Industrials preveu que l'any 2050 es pugui electrificar el 60% del transport, el 40% de la indústria i el 70% del sector serveis i domèstic.
Eòlica i fotovoltaica
Un dels punts claus per caminar cap a la descarbonització és l'energia eòlica, en la qual Catalunya està especialment endarrerida. La potència que cal d'eòlica terrestre fins l'any 2050 és de 23.136 MW, segons calcula l'expert en renovables d'Eoliccat Jaume Morró i ha donat per bo Curto. Els 1.271 MW d'eòlica actualment en funcionament a Catalunya només representen un 5,5% del que cal tenir per complir aquests objectius.
Pel que fa a l'energia fotovoltaica, Catalunya només té 466 MW en funcionament i caldria que afegís prop de 40.000 MW més, restant els 62.000 previstos per la consellera als 23.000 que cal afegir d'energia eòlica. Segons l'enginyer i cofundador de SUD Renovables, Manel Romero, son objectius "assumibles, sempre que hi hagi un marc legal estable per fomentar les inversions a mitjà i llarg termini".
L'electrificació, l'extracció de minerals necessària per a dur-la a terme i el reforç de l'energia nuclear son altres de les claus plantejades durant la jornada pels experts i responsables polítics que han participat en el document.