En els últims deu anys, el Barça tan sols ha superat al Reial Madrid en ingressos en dues ocasions: les temporades 2018-2019 i la 2019-20, que va finalitzar en plena pandèmia, a més d'un empat a la temporada 2015-2016, encara amb Luis Enrique a la banqueta. Des de llavors, el Reial Madrid no només ha facturat sempre més que el Barça, sinó que va assolir la més àmplia diferència respecte als blaugranes la temporada 2023-2024, quan va tancar amb 1.065 milions de facturació i la del club dirigit per Joan Laporta va retrocedir als 762 milions en el seu primer any d'exili a Montjuïc i en una mala temporada esportiva amb Xavi Hernández a la banqueta. La temporada passada, la del títol de Lliga de Hansi Flick i la gran eclosió de Lamine Yamal, el Barça va aconseguir disparar els seus ingressos més d'un 29% i va arribar als 987 milions, mentre que un Madrid més estable va tancar en 1.159 milions.
Mentre que les obres del Camp Nou acabaran costant al Barça fins a 1.900 milions d'euros, les palanques aconseguides per Joan Laporta amb vendes d'actius han suposat 800 milions de capital rebut en els darrers anys. De cara a l'actual temporada, amb el retorn al Camp Nou que arrenca aquest cap de setmana, s'espera que el club blaugrana augmenti els seus ingressos per sobre dels 1.075 milions. L'augment d'ingressos no ha compensat encara les despeses, que han portat el Barça a tancar amb unes pèrdues de 17 milions l'exercici 2024-2025, menys que els 91 que va perdre en la temporada 2023-2024. El deute del Barça ronda els 2.000 milions d'euros.
Com aconsegueixen Barça i Madrid aquests ingressos i com es gasten els diners? El Barça depèn més dels ingressos de màrqueting i altres ingressos, segurament impulsat per la venda de samarretes de Lamine Yamal i el salt de prestigi internacional que va suposar el títol de Lliga amb Hansi Flick a la banqueta. Un 59% dels ingressos els va obtenir per aquesta via la temporada passada (587 milions), per un 45% en el cas del Reial Madrid, que en va ingressar menys per màrqueting i altres en valors absoluts, 474 milions.
Curiosament, l'apartat on el Reial Madrid va vèncer més clarament al Barça és en competicions, tot i el títol de Lliga i Copa blaugrana. Amb els títols de Copa Intercontinental i Supercopa d'Europa i la participació en la Champions, el club blanc va aconseguir 351 milions per les competicions, un 33% dels seus ingressos totals, el triple del que va ingressar el Barça (119 milions, el 12% dels ingressos) per aquesta via.
Per drets de televisió, el Barça va aconseguir 250 milions, un 25% de la seva facturació, per sobre dels 162 milions televisius del Reial Madrid, que suposen un 14% dels seus ingressos. Per socis i abonats, el Reial Madrid va facturar el doble que el Barça: 65 milions, un 6%, pels 32, un 3%, dels blaugrana.
Pel que fa a la despesa, el Barça en dedica més de la meitat (510 milions, un 52%) en sous, una quantitat inferior a la que dedica el Madrid (514), però en més proporció, ja que pels blancs suposa només un 44%. En amortització dels jugadors, és a dir, en fitxatges, el Barça va gastar 81 milions, un 8% de la seva despesa, i en altres despeses 335 milions, un 34%, menys que el Madrid, que en va dedicar 512 milions i un 44% de la despesa total. El resultat d'explotació va ser positiu per primera vegada pel Barça en les tres darreres temporades, amb un superàvit de 61 milions, però els deutes i altres despeses van portar-lo a pèrdues de 17 milions, pels 24 de benefici del Reial Madrid.