El secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, ha explicat a l’última edició de FOCUS ON els plans del Govern per als taxis i les VTC, així com el calendari previst per a la nova llei que regula el sector. Els vehicles de transport amb conductor tenen les de perdre, ja que si bé no desapareixeran, tampoc no creixeran, es mantindran, ha explicat. Per tant, quan Barcelona i l’àrea metropolitana necessitin més cotxes per portar passatgers, seran taxis, no VTC.
Manel Nadal ha participat en el sisè debat FOCUS ON, titulat ‘El futur de la mobilitat: tecnologia, sostenibilitat i ciutats’, en el qual ha debatut amb Manuel Puga, CEO d’Avomo, Lídia Montero, responsable de Smart Mobility dins del laboratori InLab FIB, de la UPC, i Josep Nadal, mànager del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC).
El futur de les VTC ha tingut un paper protagonista en el debat per la imminència de la llei i per la confrontació d’opinions entre Puga, empresari del sector, i el mateix Nadal. El secretari de Mobilitat i Infraestructures ha avançat que estan en fase de redacció de l’anomenada ‘llei del taxi’, que es preveu que es presenti al sector abans d’acabar el maig i entri en tràmit parlamentari al juny.
Pel que fa al contingut, Nadal ha dit que “les VTC no desapareixeran, es mantindran”, i també es regularan “per temes ambientals, per temes de congestió, etc”. De cara a futur, les VTC aniran perdent pes, perquè si cal incrementar l’oferta, es farà amb taxis, ja que tenen una obligació de donar servei i preus fixats per llei. El CEO d’Avomo li ha retret que posa en joc 1.000 llocs de treball a la seva empresa i que les VTC contribueixen a descontaminar les ciutats, ja que una bona part són cotxes elèctrics.
La descontaminació és un dels eixos de la mobilitat sostenible, el tema del debat d’ON ECONOMIA. Segons Nadal, avançar en aquest camí “és una necessitat i una oportunitat, perquè la necessitem per moure persones, per moure mercaderies, però en aquests moments té efectes negatius, com la congestió, la contaminació, etcètera, i si no anem a la mobilitat sostenible, les noves generacions viuran pitjor que nosaltres. I és una oportunitat perquè podem incrementar la qualitat de vida de les generacions futures, podem crear una economia més sostenible”.
El secretari de Mobilitat ha lamentat que encara “hi ha frens” a aquest canvi, ja que tenim “un model de mobilitat molt antiquat, basat molt en el vehicle de combustió”. Tot i això, creu que es va per bon camí: “Tot el que es fa per reduir l'espai pel vehicle està funcionant. Per exemple, posar els pàrquings més cars en el centre de la ciutat”.
Nadal, però, és més partidari de la pastanaga que de la fuetada per convèncer la ciutadania: “Jo crec que és sobretot un problema d'oferta. Has d'oferir a la gent un model de mobilitat multimodal, amb un bon transport públic, un bon mecanisme d'oferta de taxis, de VTC, de bicicletes, etc. A mi m'agrada més la pastanaga. És intentar que la gent evolucioni cap a aquest model més sostenible perquè el veu millor. I no pas el càstig. No ens hem de fer desagradables a la gent”.
L’estratègia pública per la mobilitat del futur passa per alguns eixos, com la integració tarifària. “Farem un sistema que la gent es pugui moure per tot Catalunya amb una targeta, la T-Mobilitat, i que pugui anar amb transport públic, amb transport privat, amb bicicleta, amb patinet, és a dir, una targeta que et permeti circular i, més, que sigui intraoperativa amb tot Espanya”, ha explicat. I també per electrificar el transport: “En el transport per carretera tenim una oportunitat el 2028 perquè acaben les concessions i el nou model concessional s'ha de basar en vehicles elèctrics. Els autobusos han de ser elèctrics”.
Model territorial i de transport: “la gent es mou massa”
La Generalitat aposta per la col·laboració público-privada, en la qual l’administració ha d’arribar on no arriba el privat: “Per exemple, amb el vehicle elèctric, segurament hi haurà operadors privats que posaran electrolineres o carregadors elèctrics privats on sigui rendible. Hi ha un risc que no arribi a tot arreu i els públics haurem d’arribar on els privats no arribin. I això va també pel transport. Per exemple, és evident que els trens o els metros no poden arribar a tot Catalunya, però sí que podem posar, per exemple, el transport a la demanda”.
Nadal creu que “la gent es mou molt, massa, però segurament es mou tant perquè el model territorial que hem dibuixat no és el que seria necessari”, i n’ha posat un exemple: “Ens demanen, de Lleida, que tinguem un transport d'alta velocitat, l'Avant, que arribi a Barcelona a temps i que sigui barat, o el mateix des de Tortosa. Però és normal que la gent visqui a Tortosa i hagi de venir a Barcelona? És normal que cada vegada més gent surti de Barcelona i hagi d'anar a viure a l'àmbit del Garraf i del Penedès perquè aquí és massa car? Per tant, hem d'integrar el model territorial amb el transport”.
Pot veure el debat sencer a continuació: