El Govern ha presentat aquest divendres la proposta de planificació de xarxa de transport d'electricitat camí als objectius 2030 i ha obert el camí perquè les elèctriques inverteixin 13.590 milions fins al final de la dècada. Les inversions ajudarien a desembussar una xarxa que és ocupada en el 83,4% de la seva capacitat per a nova demanda en les línies de tensió. L'executiu augmentarà els topalls a la inversió en xarxes imposats a les energètiques, però augmentarà el control sobre la seva activitat, a condició que justifiquin les seves inversions i moviments.

"És un marc per anticipar el desplegament de xarxes durant aquesta dècada, impulsar projectes de descarbonització i modernització de l'economia i reforçar la competitivitat d'Espanya" ha dit la ministra de Transició Energètica, Sara Aagesen, durant la presentació de la proposta, que es troba en audiència pública.

Amb la proposta, es pretén atendre 27,7 GW des de la xarxa de transport, la qual cosa implica multiplicar per 14 els actuals 2 GW. I a la xarxa de distribució es pretén sumar uns altres 5,3 GW, amb 422 ampliacions de connexió (142 a la xarxa de transport per a nous consumidors, 84 per a agents especials, com ADIF i ports, i 196 suports a la xarxa de distribució). La demanda més alta nova a atorgar va destinada a l'hidrogen verd, amb 13,1 GW seguida de projectes industrials, amb 9 GW, mentre que 3,8 GW va a centres de dades, 1,8 GW han d'anar a desenvolupaments residencials i nuevs habitatges, 560 MW a electrificació ferroviària, 1,2 GW a electrificació portuària.

Quant a generació, hi ha peticions de 150 GW per produir fotovoltaica (cinc vegades més que el PNIEC) i de 60 per a eòlica, el doble que els plans cap a 2030. També es preveuen 6,6 GW d'hidroelèctrica reversible dins de l'emmagatzemament, amb tal de reduir els abocaments d'electricitat al 3,3% al final de la dècada.

En les anteriors planificacions, la nova generació s'emportava la major part dels permisos, mentre que ara pren la paraula la demanda, amb el 41% de les sol·licituds rebudes, més de 7.000, seguida per la generació, amb el 40%, i l'emmagatzemament, amb el 19%. La proposta planteja actuacions de millora en el 21% de la xarxa.

Amb tal de potenciar aquest increment de l'electrificació a Espanya, el Govern pujarà els topalls a la inversió en xarxes, de manera que preveu un augment addicional d'inversió en xarxes de transport de 3.600 milions i de 7.700 en xarxes d'electricitat, de manera que s'elevarà per sobre dels nivells del 0,065% i 0,13% del PIB fixats fins ara, a les quals caldrà sumar les inversions internacionals no limitades pels topalls. Aquestes inversions, en el cas de la distribució, hauran de justificar-se per les empreses i demostrar que milloraran la xarxa, cobriran noves necessitats de consum –contribuint a compartir i compensar el cost del desplegament d'infraestructures a les factures dels consumidors–, i protegiran l'avifauna contra col·lisió i electrocució.

Almenys el 10% ha de millorar el control de tensió i incorporar telecomandament i telecontrol, amb la finalitat d'augmentar la visibilitat i la transparència de dades, entre altres avantatges. Un màxim del 15% podrà ser per a inversions anticipatòries, enteses com aquelles a executar durant els tres anys següents en zones sense xarxa on es prevegi una dinamització de les demandes i l'atracció d'indústria. Fins a un 5% es destinarà a adaptar les xarxes existents per protegir l'avifauna, ja que les noves es dissenyen i construeixen amb criteris de protecció.

El Govern imposarà a les empreses més transparència i control "reduint la incertesa sobre l'execució de les infraestructures". Estaran obligades a sotmetre els seus plans d'inversió a consulta prèvia, publicar els plans aprovats i verificar el compliment dels esmentats plans de manera anual. Podran rebre sancions en forma de rebaixa de límits d'inversió si no compleixen.