Les universitats catalanes i els projectes empresarials sorgits de la recerca i la investigació universitària han instat a tot l'ecosistema vinculat a la transferència de coneixement i de la tecnologia a plantejar i desenvolupar "projectes que tinguin sentit i impacte en la societat". 

Aquesta ha estat una de les principals conclusions extretes de la taula De la recerca al mercat: casos d'èxit de transferència, que s'ha desenvolupat aquest divendres al Parc Científic de Barcelona, en el marc de la jornada L’economia de la ciència i la innovació: recerca, transferència i talent, organitzada per ON ECONOMIA per debatre com convertir la capacitat científica de Barcelona en creixement econòmic, ocupació de qualitat i projecció internacional.

En el debat han participat en un debat juntament amb Lurdes Jordi, directora de l’Àrea d’Innovació i Valorització de la Fundació Bosch i Gimpera; Rubén Bonet, president de Fractus; Jordi Berenguer, vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC i Marina Arnaldos, directora de Cetaqua a Barcelona.

Tots els ponents han coincidit a valorar la importància de l'ecosistema científic i innovador de Barcelona, "en un moment dolç per a la transferència de coneixement", ha dit Lurdes Jordi en destacar el sector que, en opinió també de Jordi Berenguer, "està de moda".

Visió europeista

Dit això, tots els participants han coincidit en el fet que la transferència tecnològica ha d’aprofundir a connectar investigadors amb inversors i empreses. Rubén Bonet, president de Fractus, també ha destacat que "el moment és fantàstic", però per un vessant complementari: que hi ha un corrent a Europa per fomentar la transferència de coneixement. Per això ha fet una crida: cal aproximar encara més la capacitat científica amb la capacitat empresarial i emprenedora; "hem d'associar-nos i agrupar-nos amb una visió europea", ha manifestat.

Aprofundint en aquest aspecte, el vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC ha recordat que pel 2027, la UE vol que la recerca que es financi generi activitat econòmica. Això es farà connectant el programa de recerca Horizon Europe (2021-2027) amb les polítiques i fons orientats a la competitivitat econòmica i industrial per accelerar la transferència de coneixement cap al mercat.

Marina Arnaldos, directora de Cetaqua a Barcelona, ha admès que la transferència de coneixement ja està als comitès de direcció, però ha advertit que cal entendre bé que és una transferència. "Els projectes han de tenir un sentit i un impacte", ha remarcat. No obstant això, ha explicat que "les transferències que surten al mercat no és un camí fàcil; cal construir projectes amb sentit a mitjà termini, empreses rendibles que funcionin, que donin feina i generin negoci. Cal una estratègia a llarg termini", ha conclòs.

Des de l'experiència de la Fundació Bosch i Gimpera, Laura Jordi ha aprofundit en el tema de la investigació i el paper dels científics. A parer seu i que ha subscrit tota la taula, "la clau de l’èxit és identificar un projecte que tingui impacte, que sigui invertible, perquè el capital vegi que pot arribar al mercat i ser rendible". Per això és necessari que l'investigador vagi un pas més enllà i fer-se les qüestions adequades, desviar-se de la recerca bàsica, i preguntar-se què puc fer perquè l'impacte de vol tenir arribi a la societat. Ha insistit que s'han de fer polítiques públiques que incentivin els investigadors. 

Marina Arnaldos ha insistit que des de la seva experiència a Cetaqua, un model de col·laboració publicoprivada, hi ha moltes formes que el coneixement i el know-how de la universitat arribin a l'usuari final, "però necessitem intermediaris en convivència entre el món investigador i l'empresarial". També ha instat a ser "innovadors" en les fórmules i models de col·laboració: "No hi ha una única manera de transferir coneixement", ha dit. En definitiva, la transferència de tecnologia té un futur brillant i és essencial per a la societat.