La fàbrica de paper LC Paper va ser creada l’any 1881, dos anys abans que Charles Fritts creés el primer panell solar fotovoltaic. El ‘boom’ d’aquesta energia, però, ha arribat en els darrers anys, amb la necessitat de descarbonitzar l’electricitat per lluitar contra el canvi climàtic i també de guanyar sobirania energètica i dependre menys dels combustibles fòssils, que no abunden a Europa.
Aquesta energia que transforma la llum del sol en electricitat es pot connectar a la xarxa en parcs fotovoltaics o bé és adequada per fer instal·lacions d’autoconsum. És a dir, permet que domicilis o empreses tinguin la seva pròpia electricitat directament del sol de forma que no han de pagar a la comercialitzadora de llum, excepte a les nits o si necessiten més electricitat de la que generen. Amb les bateries d’emmagatzematge, a més, les instal·lacions d’autoconsum poden ser totalment independents de la xarxa, perquè poden fer servir l’electricitat emmagatzemada durant el dia a la nit, i per tant reduir encara més la factura de la llum.
Però, ara per ara, l’autoconsum d’LC Paper, amb 4,3 MW i que permet generar un 17% de l’energia que consumeix la fàbrica, que en consumeix molta, encara no compta amb bateries. No és l’únic autoconsum que tenen, perquè compten també amb un generador propi de cicle combinat, que els permet generar electricitat amb gas i aprofitar el gas pels processos d’alta temperatura de la producció de paper.
Malgrat el potencial que té la fotovoltaica per descarbonitzar a Catalunya, avança lenta, massa lenta, com l’eòlica, en comparació amb la resta d’Espanya i tenint en compte el tamany i el gran consum, per l’elevada població, del territori. La fotovoltaica tan sols representa el 0,95% de l’electricitat que es consumeix a Catalunya i això inclou també l’autoconsum. La història d’LC Paper, amb 9 anys de processos legals i un només de construcció, demostra per què està així. Les renovables sumen a Catalunya un 16% de la demanda, més de tres vegades menys que el 56% que ja té a Espanya.
Els projectes fotovoltaics s’enfronten sovint o quasi sempre a resistència del territori, on entitats de diversos tipus s'oposen, especialment els pagesos que veuen amenaçada la seva feina al camp quan al propietari li convé vendre’s els terrenys per fer un parc. I també a les dificultats legals i administratives.
Aquest últim cas va ser el problema per a LC Paper. Ho explica des de la fàbrica de Besalú i seu el Joan Vila, empresari jubilat i enginyer expert en energia que va cedir fa uns anys el testimoni al seu fill Pau Vila, avui CEO de l'empresa. L’any 2015, van enregistrar el seu projecte, que va estar durant 4 anys en plena moratòria pendent de l’aprovació d’una nova llei de renovables. Quan aquesta va arribar, l’any 2020, el projecte d’LC Paper va ser el primer a entrar. Però llavors Agricultura va assenyalar que els terrenys no eren els adequats i el procés es va allargar una mica més fins que, després d’una queixa al Síndic de Greuges, se li va atorgar el permís a l’empresa.
Superats els problemes legals, arriben els problemes amb les empreses, primer amb Solarprofit que es preparava per sortir a borsa, inflada per un gran creixement arran de la crisi energètica per la guerra de Rússia, i va voler fer servir el projecte per instal·lar un parc fotovoltaic d'esquena a LC Paper, amb qui tenia un compromís. Van canviar d’empresa i la següent també va donar problemes, fins que Sud Renovables se’n va fer càrrec. I així, va ser el passat 21 de juliol quan es va inaugurar per fi aquesta instal·lació, amb la presència de la consellera de Territori Sílvia Paneque.
El funcionament de la fotovoltaica és senzill, en comparació amb altres tecnologies com l’eòlica o la hidràulica, que com que el que transformen en electricitat és el moviment necessiten turbines.
Els 7.000 panells fotovoltaics sobre un terreny de 5 hectàrees d’LC Paper transformen directament amb la capacitat del silici la llum en electricitat. No la calor, que de fet pot restar eficiència a partir dels 25 graus. Les plaques de silici absorbeixen els fotons de llum solar i alliberen electrons tot generant un corrent elèctric. Els panells compten també amb fils platejats que fan de conductors i que aconsegueixen transportar aquesta electricitat arreu de les plaques.
Per sota dels panells, hi ha uns cables i uns connectors que transporten aquesta electricitat fins a un primer transformador, situat entre els panells i que converteix l’electricitat contínua en corrent altern. Aquest corrent altern de baixa tensió se’n va a través de cables soterrats a una subestació elèctrica on passa a ser d’alta tensió, que és la que necessita la instal·lació. I hi arriba a través de torres elèctriques d’alta tensió i cables que alimenten una part del procés de la fàbrica de paper.
El paper, que s’aconsegueix triturant trossets de fusta o paper reciclat, afegint-hi aigua i premsant la mescla fins a formar les fulles, que s’assequen si s’allisen, té una alta necessitat energètica que ara per ara no es pot cobrir 100% amb electricitat. La descarbonització de la indústria, que consumeix un 37% de l’electricitat a Catalunya, és de fet una de les grans qüestions, juntament amb el transport aeri, marítim i terrestre, encara obertes al món. L’alta necessitat de temperatures requerirà que biometà o hidrogen verd juguin un paper important.