Per primera vegada des de la brusca caiguda de la pandèmia i l'efecte rebot posterior, Espanya ha reduït el 2023 les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i ho ha fet en un 5,3%, segons dades provisionals l'informe presentat aquest dimarts coincidint amb la cimera del clima COP28 per l'Observatori de Sostenibilitat, format per científics i economistes de diferents àmbits. "És important veure que la reducció s'ha donat en un context de creixement del PIB del 2,45%, que no és necessari que ens quedem tots a casa", apunta amb cert humor Fernando Prieto, un dels coautors d'aquest informe liderat per l'economista José Santamarta. El total d'emissions el 2023 va ser de 287 milions de tones de CO₂ equivalent (mesura que s'utilitza per descriure el potencial escalfament de les emissions), el que suposa un 3,3% menys que el 1990 i un 36,6% menys que el 2005.

L'estudi mostra una tendència a la baixa des de l'any 2007, després d'una corba ascendent d'emissions entre 1990 i aquell any, i després una caiguda amb algunes interrupcions i amb un brusc enfonsament durant la pandèmia, amb una caiguda del 12% mai abans registrada en un sol any i que va portar les emissions a 272 milions de tones de CO₂ equivalent, la xifra més baixa de tota la història. L'efecte rebot va suposar un augment del 6,1% el 2021, que va deixar en tot cas les emissions espanyoles per sota de les de 2019. El rebot va continuar notant-se amb l'augment de l'1,7% l'any 2022 (si bé l'observatori nord-americà Climate Trace l'eleva fins i tot un 10,5% i eleva a 355 milions les emissions de l'any passat, per les 293 que apunta l'Observatori, diferències que poden sorgir de la diferent metodologia). Aquest any, segons les dades d'aquest informe, la tendència s'ha revertit.

L'augment de producció hidroelèctrica i altres de renovables com la fotovoltaica i l'eòlica són els principals causants d'aquesta millora. Les emissions subjectes al Comerç Europeu d'Emissions, això és les directament implicades en l'activitat energètica i industrial, van suposar un 33% del total, mentre que els sectors difusos, no vinculats directament a aquest comerç, van suposar un 66% i l'aviació un 1%. La crema de carbó va caure un 49% el 2023 i el consum de petroli, que havia despuntat el 2022, va caure va disminuir un 2,1% i un 1% en el transport per carretera respecte a l'any anterior. El gas natural, finalment, va caure un 13,4%.

L'estudi assenyala que "la disminució ja observada el 2023 permet augmentar l'ambició dels objectius de reducció de la Llei del Canvi climàtic", que segons l'agenda 2030 espera a Espanya d'acord amb els objectius de la Unió Europa una reducció del 55% d'emissions netes d'efecte d'hivernacle en comparació amb 1990. Això suposaria una reducció del 62% dels sectors lligats al comerç de drets d'emissió en relació amb 2005 i d'un 40% dels sectors difusos.

L'Observatori crida a revisar els preus de la llum perquè l'energia renovable, barata d'aconseguir, ho sigui també al mercat dels usuaris, i aposta per l'energia fotovoltaica a les teulades a petites instal·lacions i naus industrials, imitant els 20 GW en aquesta modalitat ja assolits a Austràlia. Critica així mateix la falta d'aposta per l'energia termosolar, amb la subhasta deserta el 2023, mentre la Xina es nodreix de l'experiència espanyola per desenvolupar aquesta indústria que està pràcticament paralitzada a Espanya.

L'Ibex augmenta un 4% el 2022

El mateix observatori ha presentat també aquest dimarts un estudi sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de les empreses de l'IBEX 35, aquest amb dades corresponents a 2022, i mostra que les empreses de l'IBEX 35 van augmentar l'any passat les seves emissions de CO₂ en un 4% amb relació a 2021. Amb les dades d'abast I, això és, l'emissió directa de les empreses, 5 de les empreses de l'Ibex-35 acaparen el 96% de les emissions totals, que assoleixen els 810 milions de tones de CO₂, comptant les emissions directes (d'abast 1), les emissions indirectes (que compten el transport i altres activitats no directes de l'activitat) i les emissions d'abast 3, que comptabilitzen també l'activitat de proveïdors i altres clients i que estan menys comptabilitzades. Són moltes més emissions que les que es van produir a Espanya perquè compten també amb l'activitat econòmica de les companyies fora del país.

Així, l'aerolínia IAG és líder destacada d'emissions, acapara un 26%, i pràcticament les duplica entre 2020 i 2022. Repsol, amb un 26% de les emissions, Naturgy, amb un 18%, Endesa, amb un 17% i Iberdrola, amb un 15%, són les empreses amb més emissions directes de l'IBEX i concentren gairebé la totalitat de les emissions del selectiu.

L'estudi apunta que tan sols 18 de les 35 empreses de l'IBEX estan adherides a la iniciativa Science Based Targets, només 11 s'han compromès amb el Zero Net (les zero emissions comptant el que s'emet i descomptant la compensació) i tan sols 7 empreses han aprovat objectius a llarg termini. Tan sols un 34% han registrat la seva empremta de carboni a la plataforma del ministeri de Transició Ecològica i això la situa per darrere en transparència que selectius com el francès, CAC 40, o el DAX 40 alemany, encara que per davant del FTSE MIB italià.