La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat l'entrada en funcionament ara fa uns dies del parc fotovoltaic més potent de Catalunya a Pujalt, a l'Anoia, amb 50 MW, que "triplica el de 14 MW" que funciona a Constantí. Amb aquesta incorporació, les renovables instal·lades arribaran a 5.067 MW un cop el parc, ara en proves, entri a funcionar a la xarxa. Paneque, a més, ha avançat que amb l'entrada en funcionament del parc fotovoltaic d'Alcarràs, que "pot estar" enllestit en els sis mesos vinents, es duplicaria la capacitat fotovoltaica a terra a Catalunya. Ara per ara, Catalunya té 660 MW de parcs fotovoltaics i el d'Alcarràs serà de 400 MW. Ho ha explicat a la seva intervenció al simposi empresarial internacional de Funseam, la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental. 

La consellera ha excusat l'absència del president Salvador Illa, que acostuma a presidir aquestes sessions, però està de baixa mèdica. Ha defensat que "l'energia és un repte molt important per a Catalunya" i que la transició energètica no només està relacionada amb el canvi climàtic sinó també "amb la competitivitat del país". "Sense transició energètica no hi ha possibilitat de liderar el progrés", ha dit Paneque, que ha demanat als grups parlamentaris que abandonin "la demagògia" i ajudin a convèncer al territori de la importància de les renovables. "No podem permetre que la demagògia d'alguns moviments ens impedeixi avançar", ha dit Paneque. 

La consellera ha defensat l'esforç de l'executiu d'Illa en matèria de transició energètica amb exemples com el decret 22-2025 per agilitzar les renovables, la creació de la comissió interdepartamental d'energia presidida per Illa o el Pla Territorial, Plater, que l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) està presentant en els darrers mesos als municipis. Es tracta del mapa que delimita quin és el sòl disponible i quina és la quantitat d'energia renovable que han d'instal·lar els diferents territoris. 

La directora de l'ICAEN, Anna Camp, ja s'ha reunit amb 23 comarques catalanes. A les comarques gironines, els exigeix multiplicar per gairebé 90 les seves gairebé inexistents energies renovables. La Selva, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, Lluçanès i Osona, Pla de l’Estany, la Cerdanya, Ripollès i Gironès sumen ara mateix tan sols 11 MW de fotovoltaica, cap megavat d’energia eòlica i 104,88 MW d’autoconsum. En total, 115 MW de renovables, de llarg la província que menys aporta. I el departament d’Energia els demana que, de cara a l’any 2050, hi hagi 8.916,4 MW. O sigui, li exigeix que multipliqui per 89 la seva generació renovable, o per 1.000 si descomptem l’autoconsum.  

Actualment, Catalunya només cobreix el 15% del consum energètic mentre l'estat espanyol ja arriba al 50%. Ha determinat que necessitarà només l'1,2% de la seva superfície, la meitat del que havia previst, per tal de complir amb els seus objectius de cara a 2050. Té 5.000 MW instal·lats, lluny dels 12.000 que es va proposar per 2030 i encara més dels 62.000 necessaris per al 2030. 

Li calen 383 km² per a instal·lar els 48.000 MW que necessita a zones naturals i 60.000 en total. Aquests 383 km² s'hauran de decidir, entre territori i promotors privats, d'entre un total de 7.233 km² que són aptes per a aquesta finalitat.