Cada campanya de la renda ve acompanyada de dubtes recurrents i creences que, en molts casos, no s'ajusten a la normativa vigent. Aquestes idees poden conduir a errors o a perdre oportunitats fiscals. A continuació, s'analitzen deu mites habituals sobre la declaració de l'IRPF corresponent a l'exercici 2025.

1. Puc desgravar el dentista?
No existeix una deducció estatal general per despeses dentals. Tanmateix, algunes comunitats autònomes sí que contemplen deduccions per despeses sanitàries, incloent-hi tractaments odontològics, sempre que es compleixin determinats requisits (límits de renda, justificació mitjançant factura i pagament per mitjans bancaris). Per tant, no és una deducció universal, sinó condicionada al territori i a la situació personal del contribuent.

2. Puc desgravar despeses sanitàries?
De manera similar al cas anterior, les despeses sanitàries no són deduïbles amb caràcter general en l'àmbit estatal. Només determinades comunitats autònomes permeten deduir part d'aquestes despeses, sota condicions específiques. És fonamental revisar la normativa autonòmica aplicable per determinar si escau la deducció.

3. Puc desgravar el veterinari?
En termes generals, no. Les despeses relacionades amb mascotes –incloses les dels veterinaris– no són deduïbles en l'IRPF. Únicament podrien considerar-se deduïbles en contextos molt concrets, com quan l'animal està vinculat a una activitat econòmica.

4. He de presentar la declaració si ingresso menys de 22.000 euros?
No necessàriament. El llindar general per no estar obligat a declarar és de 22.000 euros anuals amb un sol pagador. No obstant això, aquest límit es redueix si hi ha diversos pagadors i se superen certs imports addicionals. Per tant, l'obligació no depèn únicament del total d'ingressos, sinó també de la seva procedència.

5. Estic obligat a fer la declaració cada any?
No. L'obligació de presentar la declaració es determina de forma anual, en funció dels ingressos i circumstàncies personals de cada exercici. Un contribuent pot estar obligat un any i no el següent.

6. Els aturats no han de fer la declaració?
És un error comú. Les prestacions per desocupació tributen com a rendiments del treball i, per tant, s'han d'incloure en la declaració si se superen els límits establerts. El fet d'estar a l'atur no implica automàticament estar exempt de declarar.

7. He de fer la declaració si cobro l'ingrés mínim vital?
Sí. Els beneficiaris de l'ingrés mínim vital estan obligats a presentar la declaració de la renda, independentment que no tinguin altres ingressos o que el resultat sigui nul.

8. Tributen els Bizum?
Depèn de la naturalesa de l'ingrés. Els enviaments de diners entre particulars sense contraprestació (per exemple, dividir les despeses d'un sopar) no tributen. Tanmateix, si el Bizum correspon a una activitat econòmica o a una venda, sí que s'ha de declarar. El que és rellevant no és el mitjà de pagament, sinó l'origen dels diners.

9. Si tinc dos pagadors, pagaré més a Hisenda?
No necessàriament. L'IRPF es calcula en funció del total d'ingressos anuals, no del nombre de pagadors. El que sí que passa és que, en haver-hi diversos pagadors, les retencions aplicades poden ser inferiors a les que correspondrien, cosa que pot donar lloc a un resultat a pagar en la declaració.

10. Si presento abans la declaració, també cobraré abans?
No sempre. Tot i que moltes devolucions es tramiten per ordre de presentació, l'Agència Tributària no garanteix que presentar abans impliqui cobrar abans. El termini depèn de múltiples factors, com les comprovacions necessàries o la complexitat de l'expedient.

Com a conclusió, la declaració de la renda és un procés subjecte a múltiples variables i simplificar-lo en regles generals pot portar a errors. És fonamental analitzar cada cas de forma individual, tenint en compte tant la normativa estatal com l'autonòmica, així com les circumstàncies personals de cada contribuent.