El Govern avança en el seu dibuix territorial del repartiment futur de renovables (el Plater) per tal de deixar enrere l’estancament dels seus plans. Ja s’ha reunit amb municipis de fins a 18 comarques per tal de traslladar-los els terrenys on es poden fer parcs fotovoltaics i eòlics o instal·lacions d’autoconsum i també la potència instal·lada que hauran de tenir. Només en aquestes comarques, hi haurà d’haver 19.630 MW de renovables, o sigui multiplicar gairebé per 10 els 2.081 MW actuals. Pressió especial cau sobre les 6 comarques de Girona amb les qui s’ha reunit, a qui demana multiplicar per 80 la seva gairebé nul·la aportació al mix renovable. 

La Selva, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, Lluçanès i Osona, Pla de l’Estany i Gironès sumen ara mateix tan sols 11 MW de fotovoltaica, cap megavat d’energia eòlica i 98,02 MW d’autoconsum. En total, 100 MW de renovables, de llarg la província que menys aporta. I el departament d’Energia els demana que, de cara a l’any 2050, hi hagi 8.446,2 MW. O sigui, li exigeix que multipliqui per 84 la seva generació renovable, o per 1.000 si descomptem l’autoconsum, a falta que es concretin els plans pel Ripollès i la Cerdanya. 

La directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Anna Camp, s’està reunint amb els territoris un a un per detallar-los el que s’espera d’ells en l'àmbit de renovables. Han fet un estudi territorial a tota Catalunya per detallar els terrenys naturals i antropitzats aptes per a instal·lar renovables i l’objectiu de generació i, a partir d’aquí, els municipis poden escollir els més adients sempre que s’arribi a l’objectiu. En total, Catalunya només necessita l’1,2% del seu territori per avançar en els seus plans de descarbonització. 

Actualment, Catalunya només cobreix el 15% del consum energètic mentre l'estat espanyol ja arriba al 50%. Ha determinat que necessitarà només l'1,2% de la seva superfície, la meitat del que havia previst, per tal de complir amb els seus objectius de cara a 2050. Té 5.000 MW instal·lats, lluny dels 12.000 que es va proposar per 2030 i encara més dels 62.000 necessaris per al 2030. 

A les 18 comarques a qui ja ha comunicat els plans del Plater, els ha demanat que passin de 2.081 MW als 19.630 MW

Li calen 383 km² per a instal·lar els 48.000 MW que necessita a zones naturals i 60.000 en total. Aquests 383 km² s'hauran de decidir, entre territori i promotors privats, d'entre un total de 7.233 km² que són aptes per a aquesta finalitat.

De les 18 comarques a qui ja se’ls ha comunicat els plans, la més exigida és fins ara l’Alt Empordà, que a més encara no ha obert ni un sol parc fotovoltaic o eòlic i només compta amb 36,04 MW d’autoconsum. Se li exigeixen 1.526 MW de fotovoltaica i 1.400 d’eòlica fins a 2050, és a dir 2.926 MW que impliquen gairebé multiplicar per 100 la seva capacitat. 

Tot i que l’oposició als parcs fotovoltaics és un fenomen comú arreu, a Girona i les comarques de l’Empordà ha sigut més visible, amb fins a 20 municipis oposant-se recentment als macroprojectes i també una forta oposició als plans d’eòlica marina, per ara aturats. 

Al Baix Empordà, el Govern li assenyala un camí de 1.352 MW entre els 784 de fotovoltaica i els 1.352 d’eòlica, mentre que actualment té un doble zero i només 33 MW d’autoconsum. 

A la Selva, se li demanen 1.101,4 MW de fotovoltaica i 246,5 MW d’eòlica, un total de 1.247 MW de renovables que contrasten amb els 8 de fotovoltaica i 47,73 d’autoconsum (56,73 en total), 20 vegades menys. 

Al Gironès, el Govern li marca una prospectiva de tenir 930,2 MW instal·lats el 2050 entre els 692,5 MW de fotovoltaica i els 237,7 MW d’eòlica, quan de nou té per inaugurar la seva generació en parcs i només compta amb 35 MW d’autoconsum. 

El Pla de l’Estany tampoc no molt més, 2 MW de fotovoltaica, cap d’eòlica i 10,07 d’autoconsum, i el Govern li demana 630,8 MW de fotovoltaica i 103,5 d’eòlica, un total de 734 MW que implica multiplicar per 61,16 la seva capacitat instal·lada. 

I al Lluçanès i l’Osona (amb un peu a la província de Girona), l’administració li reclama arribar als 1.157 MW entre els 784 1.109 MW de fotovoltaica i els 48,4 MW d’eòlica, per tal de superar un estancament que els té només en 3,75 MW d’autoconsum i un de fotovoltaica. 

Altres comarques de Tarragona, Barcelona i Lleida

Més enllà de gairebé completar el mapa gironí de renovables, el Plater també ha avançat a comarques de Barcelona, Lleida i Tarragona, que és la que actualment més energia renovable aporta. 

A l'Anoia, el Govern li exigeix tenir instal·lats 1.658 MW d'energia solar i 1.681, 5 MW d'eòlica, un total de 3.039 MW que l'obliga a multiplicar per 9 els 395 MW que té avui dia, comptant els 304,29 de fotovoltaica, els 60 d'eòlica i els 31 MW d'autoconsum. Es tracta de la comarca més exigida d'entre les que ja s'han reunit amb el Govern.

A l'Alt Urgell, calen 454,4 MW d'energia fotovoltaica i 113,4 d'eòlica, és a dir un total de 567,8 MW de renovables a les quals es poden restar només els 5,22 MW de fotovoltaica ja instal·lats.

Al Bages se’ls demana 1.684 MW de fotovoltaica i 568 MW d’eòlica, un total de 2.252 MW que també s’han d’aplicar molt per tenir, ja que només compten amb 9 de fotovoltaica, 15 d’eòlica i 47 d’autoconsum. 

Al Priorat, calen 130,1 MW de parcs fotovoltaics i 567,5 MW d’eòlica, 697,6 MW en total que impliquen multiplicar per 30 la seva capacitat actual de 21 MW d’eòlica i 2 d’autoconsum. 

A l’Alta Ribagorça se li demanen tan sols 29 MW de fotovoltaica i 6,4 MW d’eòlica, però ja compta amb 409 MW d’aerogeneradors.