El passat 20 de gener, la caiguda d'un mur sobre una via de tren va provocar l'impacte d'un tren de Rodalies a Gelida, va morir el maquinista i hi va haver 37 ferits. L'encadenament de sequera i fortes pluges va malmetre el mur en una situació atípica i extrema provocada pel canvi climàtic. L'accident serveix com a exemple del cost econòmic que té l'adaptació al canvi climàtic: necessita inversions per prevenir i adaptar-se i, després, per reparar els danys causats. El think tank britànic New Economics Foundation ha posat xifra a aquestes necessitats i alerta: si el 2050 no s'han fet inversions extra, el deute públic d'Espanya es pot disparar un 81% i triplicar-se el 2070.
L'estudi alerta que "la integració dels danys climàtics, l'adaptació i els costos de la mitigació en les trajectòries del deute mostren ràtios de deute que augmenten dràsticament en cas d'inacció, però són materialment més baixos amb una inversió climàtica creïble i entorns polítics de suport".
I contempla quatre escenaris tant per a la Unió Europea com per a Espanya i els països membres amb previsions fins al 2050 i fins al 2070. En el cas espanyol, si no hi ha canvis significatius, el deute públic, que actualment és del 101,5% del PIB, sumarà un 80% més el 2050, i la xifra es dispara fins al 276% de cara a l'any 2070. Amb inversions tardanes, aquest increment disminueix fins al 64% pel 2050 i el 46% el 2070. Amb inversions a temps, el creixement del deute és encara inferior, del 46%.
I el quart escenari més optimista combina no només inversions europees primerenques, sinó també una acció climàtica global coordinada per tal de frenar les emissions mitjançant la transició ecològica. Aquest escenari que es culmina amb zero emissions netes l'any 2050 i un escalfament limitat a 1,5 graus faria que el deute públic d'Espanya tan sols s'apugés en un punt percentual per aquest motiu l'any 2050 i fos un 22% inferior a l'actual (sense comptar altres variables no climàtiques) el 2070.
En el cas europeu, l'augment del deute és d'un 58% en el cas més pessimista pel 2050 i del 197% pel 2070, mentre que aconsegueix capgirar-ho a un augment de només el 4% pel 2050 i una reducció del 12% en el cas més pessimista.
En el pitjor dels escenaris, Espanya perdria a més un 12% del PIB per motius climàtics i seria el tercer país que més mal parat surt, per darrere només de Portugal i Grècia. Pel que fa a l'impacte en el deute, Espanya també seria de les més perjudicades, només per darrere d'Itàlia.
Per fer la previsió, l'estudi agafa com a referència el monitor de deute de sostenibilitat creat per la Unió Europea fins al 2035 i estén la seva projecció fent servir diverses variables: el llast econòmic de les reduccions el creixement del PIB vinculades al clima, incloent-hi la disminució d'ingressos fiscals, els costos fiscals directes dels danys físics relacionats pel clima quan els governs han de reparar danys i indemnitzar víctimes i les implicacions macroeconòmiques de les diverses solucions.